L'Igualada Rigat encaixa una golejada enorme, però només perd el primer punt (8-2)

Un play-off té coses bones i dolentes. Entre les segones, que pots fer un partidàs en què aniquilis el rival, el deixis KO i sense ganes d'aixecar-se, però que aquest pugui reaccionar en el segon partit perquè només perd per 1-0. Entre les primeres, que puguis ser el rival i que tinguis la capacitat tu d'aixecar-te i d'empatar l'eliminatòria i que la golejada rebuda sigui només un mal record. En aquest punt es troba un Igualada Rigat que, potser encara massa emocionat d'haver-se classificat per a la seva primera final de lliga en 22 anys ,no ha comparegut a la pista de l'experimentat Liceo. En una primera meitat infame, ha llançat el primer punt. Però diumenge pot ser una altra història, i això s'ha d'encomanar un grup que ha demostrat que creix davant dels problemes.

Quan l'Igualada s'ha posat a jugar, ja havia rebut dos gols. El Liceo, segurament amb ganes de fer mal després dels incidents del darrer partit a Riazor entre els dos equips i les respectives aficions, amb creuament de missatges a les xarxes posterior, ha clavat dos cops directes al mentó. El primer, de Nuno Paiva, amb un xut de pala total que ha batut Arnau. Després, una bola perduda per Ruano en la sortida ha estat aprofitada pel capità, Dava Torres, abans que Matías Pascual arribés a la cobertura. Dos minuts i mig, i temps mort de Marc Muntané.

Ha semblant que l'Igualada aturava el cop en els següents minuts, amb alguna ocasió, fins i tot, a xut de Carol, però cada contraatac gallec sembrava el pànic fins que Saavedra ha marcat el tercer. Tot i que feia més faltes, el Liceo treia partit a la seva agressivitat, ben dirigit, a estones, per l'únic igualadí feliç al pavelló, Nil Cervera.

Els últims cinc minuts havien de servir per donar esperança, però han estat pitjors. Una altra gran rematada de Nuno Paiva ha estat el preludi del castell de focs artificials del tram final. Saavedra ha marcat el cinquè després d'un bon eslàlom i Carballeira, recollint un rebot del porter, ha completat el set de gols. Els arlequinats eren a la lona i ni el descans no els salvava.

Reacció aturada

Les coses semblava que no podien anar pitjor en uns segons 25 minuts en què del que es tractava era de no rebre una golejada excessivament més gran de la que hi havia. I semblava que les coses començaven bé perquè Biel Llanes trobava un forat per disparar i Àlex Cardil, amb empentes i rodolons, introduïa la bola a la porteria de Blai Roca en el rebot. Però l'esperança de poder remuntar ha durant un altre minut. El que ha trigat Dava Torres a marxar per l'esquerra i fer la passada de la mort perquè Arnau Xaus fallés la primera, però no la segona rematada.

Amb la reacció sufocada, la segona meitat ha estat un anar passant l'estona en que Roger Bars ha errat un penal, el mateix Torres ha anotat el vuitè amb una gran acció i Biel Llanes ha fet el segon visitant amb un duríssim xut. Són vuit gols, però només és un punt. Cal aixecar-se.