S’enlaira amb èxit l’Ariane 6, el colossal coet europeu

L’ESA recupera el seu accés directe a l’espai i guanya autonomia estratègica amb un llançador de 60 metres i 500 tones. Va posar en òrbita vuit missions científiques.

Valentina Raffio

Europa va inaugurar ahir un nou capítol en el seu gran llibre de l’exploració espacial. Després de més d’una dècada de preparatius i més de 4.000 milions d’euros invertits, l’Agència Espacial Europea (ESA) va aconseguir llançar amb èxit el seu flamant Ariane 6, el colossal coet amb el qual el Vell Continent recupera el seu accés directe a l’espai i guanya autonomia estratègica en un món ple de tensions geopolítiques que es reflecteixen fins i tot fora de l’òrbita terrestre. El nou vehicle es va enlairar des del port espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, va sobrevolar el planeta a 580 quilòmetres d’altura i va desplegar amb èxit un total de vuit missions científiques, entre aquestes, dos projectes espanyols. "És un moment històric per a Europa", va exclamar amb entusiasme Josef Aschbacher, director de l’ESA.

El nou gran coet europeu sorgeix de l’esforç de centenars i centenars de professionals de tot el continent, així com d’universitats, empreses i tota mena d’institucions científiques i tècniques. Destaca, per exemple, el treball de l’empresa barcelonina GDT Systems, que ha tingut un paper clau en el desenvolupament i la verificació del software que permet la gestió autònoma del coet des del mateix moment del llançament fins a la inserció del vehicle en òrbita. Segons expliquen els responsables de l’empresa, també han participat en la creació dels simuladors que van permetre posar a prova tots els sistemes abans del llançament d’ahir. Paral·lelament, en el seu vol inaugural, aquest coet ha portat a l’espai un satèl·lit català dissenyat per un centenar d’estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i un instrument gallec.

Segons explica l’equip que hi ha darrere d’aquesta gesta, l’enlairament d’aquest coet és un moment clau per a la carrera espacial i, sobretot, per als projectes de recerca que s’estan gestant a Europa. "Aquest vehicle ens permet recuperar el nostre accés directe a l’espai, l’autonomia d’Europa per llançar missions", argumenta Aschbacher, que també recorda que, fins ara, la falta d’un coet d’aquestes característiques obligava tant Europa com els seus estats membre a delegar el llançament de les seves missions espacials a agències com la NASA o empreses privades com SpaceX. Tot això, amb importants sobrecostos i problemes de calendari. L’èxit del vol d’ahir, per tant, implica que la indústria espacial europea acaba de recuperar la seva passarel·la directa a l’espai i, a més, també suposa un punt d’inflexió geoestratègic de cara a competir amb grans potències com els Estats Units, Rússia, la Xina, l’Índia i el Japó.

Gegant espacial

Després de l’èxit d’aquest primer llançament, Ariane 6 aspira a portar a l’espai tota una nova generació de missions. Amb una mitjana de deu llançaments a l’any. Segons ha transcendit fins al moment, ja hi ha més de 30 vols programats per a aquest coet. En la majoria de casos, els contractes estan firmats amb institucions públiques i europees. També hi ha una vintena de bitllets, o més ben dit de quotes, que han sigut adquirides pel magnat nord-americà Jeff Bezos, fundador d’Amazon i amo de Blue Origin, que afirma que vol utilitzar el coet europeu per desplegar una constel·lació pròpia de satèl·lits per millorar la connexió a internet.

En les últimes setmanes també ha transcendit que alguns dels llançaments emparaulats podrien canviar de mà a últim moment, com és el cas del projecte MeteoSat (MTG-S1) que després de comprometre’s amb el coet europeu sembla que passarà ara a mans de SpaceX.

El futur d’aquest vehicle espacial dependrà, en gran manera, de com de competitiu aconsegueixi ser respecte als vehicles de la NASA o de SpaceX. Per ara, tal com apunten les estimacions inicials, cada llançament d’un Ariane 6 costaria entre 75 i 115 milions d’euros, cosa que a la pràctica, tret de l’aplicació de subvencions, seria igual al del seu predecessor. En una entrevista recent, el fundador de SpaceX, Elon Musk, també va argumentar que la gran debilitat del coet europeu és que està dissenyat a la vella usança sota una filosofia d’un sol ús. "Des d’un punt de vista merament econòmic, és impossible que un vehicle així pugui competir amb un on es reutilitzen més del 80% dels components. És l’equivalent a construir un avió des de zero cada vegada que has de fer un viatge", va afirmar el magnat que hi ha darrere dels coets Falcon, que fins ara destaquen com una de les opcions més econòmiques i sostenibles de la indústria aeroespacial.

Subscriu-te per seguir llegint