Els mercats a les places: per triar i remenar

La comercial és, probablement, una de les activitats econòmiques més antigues de la història de la humanitat. La necessitat d’intercanviar entre el que sobrava i el que faltava ja va aparèixer en les primeres societats prehistòriques. Més endavant, l’expansió territorial de molts pobles va estar relacionada amb el comerç.

A la nostra terra, durant l’època medieval, els mercats i les fires -generalment relacionats amb l’àmbit urbà- van ser un element molt important d’estructuració i jerarquització del territori. Molts pobles i ciutats de Catalunya tenen el seu origen en una fira o mercat.

Era el rei qui concedia autorització perquè una ciutat pogués organitzar una trobada de mercaders que ultrapassava el mercat local o comarcal.

A Manresa, les transaccions comercials d’aquest àmbit es van situar, a partir dels segles XI i XII, en una plana propera al turó anomenat Puigmercadal perquè al seu peu s’hi celebrava el mercat.

A l’edat mitjana, l’actual plaça Major es va convertir en el centre polític i econòmic de la ciutat i des d’aquest punt sortien els camins que duien a altres poblacions, camins que amb els anys es van convertir en els carrers més importants de la trama urbana medieval.

Un privilegi concedit pel rei

El 13 de juliol de 1599 el rei Felip II va confirmar el privilegi que tenia la ciutat, de feia molts anys, per poder celebrar un mercat a la plaça el dilluns i el dijous.

A la plaça Major hi havia el mercat de les pageses, que venien les fruites i verdures dels seus camps fins a les dotze del migdia, moment en què havien de plegar la parada. El peix fresc es venia sota les voltes de l’ajuntament, al lloc conegut amb el nom tradicional de «barra de les perdius», ja que no hi tocava el sol.

La «barra de les perdius»

Aquest nom de «barra de les perdius» té un origen medieval, quan la ciutat es beneficiava del dret de barra per l’entrada i venda de peces de caça i es va establir el costum de penjar tots els caps de caça en una llarga barra que es posava en aquest punt, on al cap dels anys, s’hi van instal·lar els que venien peix. La pesca salada es venia al lloc conegut amb el nom de «les graelles», al començament del carrer del Pòpul.

Totes les parades estaven distribuïdes en files: hi havia les de fruites i verdures; la fila de l’aviram amb pollastres, ànecs, conills i gallines, que les gallinaires tallaven al moment, entre altres.

A mig matí passava l’agutzil a cobrar «el número» o lloc on tenien la parada, sempre el mateix.

El mercat del gra

Els dilluns i els dijous se celebrava a la mateixa plaça un altre mercat molt important, el del gra. Com que la ciutat no tenia prou blat per abastir la seva població, venien pagesos de la Segarra i de l’Urgell a vendre gra.

De fet, aquest era el mercat més important de la ciutat, que va agafar una gran activitat econòmica a partir de la segona meitat del segle XIX amb la construcció d’un gran nombre de fàbriques i d’activitats artesanals i l’aparició d'un important nombre de població que es dedicava a activitats secundàries i terciàries i, per tant, havia de comprar els productes necessaris per a la seva subsistència als mercats i botigues.

El segon mercat més important de Manresa al segle XIX es localitzava a la Plana de l’Om. Cada dia, diumenge inclòs, s’hi feia mercat amb parades de pageses, gallinaires i venedors de fruita.

Les parades més característiques eren les de les gallinaires, que als seus carros de fusta hi tenien exposat tot l’aviram que anaven matant i esquarterant amb les tisores. El mercat funcionava des de primera hora del matí fins a les dotze del migdia en què un municipal anunciava a cop de xiulet el moment de plegar.

A mig matí passava l’agutzil a cobrar «el número» o lloc on tenien la parada, que sempre era el mateix

Un altre mercat l’acollia la plaça Calsina (actual plaça Gispert) on se celebrava el mercat de la llenya, que antigament es muntava a la Muralla del Carme.

Durant un temps, la gent coneixia la plaça com a plaça de la Llenya, ja que s’hi venia el combustible vegetal aconseguit amb el carboneig de les alzines. A finals del XIX el mercat de la llenya es va traslladar a la plaça Valldaura.

Des de mitjan segle XIX aquesta plaça també estava destinada a parades de queviures. Com a curiositat, cal dir que al segle XIX s’acceptava en aquesta plaça la venda ambulant sense que s’hagués de pagar cap arbitri al municipi.

Un altre punt comercial era la plaça Infants a tocar del Portal del Planeta o del Carme.

Amb vocació comercial

Aquest indret ha tingut, des de temps immemorial, vocació comercial. A la primavera i a la tardor, cada dilluns, s’hi muntaven parades de garrins i porcs de diferents edats i mides. També hi havia cabres, bens i bestiar gros com cavalls i rucs, entre altres animals.

En un extrem de la plaça es venia el bestiar de ploma, com pollastres, ànecs, oques i gallines.

Pels volts de Sant Tomàs, 21 de desembre, arribaven a Manresa tractants de galls dindi que muntaven les seves paradetes a la plaça Infants i, quan acabaven la mercaderia, marxaven i no tornaven fins a l’any següent.

Un altre punt comercial era la plaça del Carme, coneguda popularment com la plaça de les Cols o dels Planters. El mercat del planter només funcionava els dilluns i els dissabtes, de tardor a primavera. El dilluns, com que era mercat oficial a la ciutat i venien molts pagesos de la comarca, hi havia molta gent a comprar i vendre. S’hi venien planters d’horta, com enciams, escaroles, tomaqueres, pebroters, alberginieres, etc., en caixetes de vint-i-cinc manats lligats amb un tros d’espart o boga.

S’hi venien planters d’horta en caixetes de vint-i-cinc manats lligats amb un tros d’espart o boga

Venedors ambulants

Els venedors ambulants de gèneres diversos que antigament es col·locaven al carrer de Sant Miquel i a la placeta de Santa Magdalena es van traslladar a la muralla del Carme a mitjan segle XIX. Era un mercat amb parades de tota mena, com eines de pagès, roba de vestir, fusteria, ferreteria, llauneria, bates i davantals, roba per a la llar, joguines, plats-i-olles, cordills, vetesifils, sabates i espardenyes.

Subscriu-te per seguir llegint