24 de novembre de 2018
24.11.2018

El perill de la solitud dels avis

L'aïllament familiar, els records, la mort d'amics i la salut física són les principals causes d'una vida solitària

22.11.2018 | 13:37
Si la persona gran es vol quedar a casa s'ha de respectar, però no deixar-la sola

Sentir-se sol és un dels grans problemes de la gent gran. Moltes vegades, la pèrdua de familiars o la llunyania dels fills els porten a això. L'aïllament familiar, els records, la mort dels seus amics més pròxims, i les pèrdues que comporta l'edat dels seus éssers més estimats, a més de la salut física, són les principals causes que els sotmeten a una vida solitària.

«La solitud és dolenta per a tot, per al nostre intel·lecte, perquè perdem contacte amb els altres. És dolenta per a la nutrició, ja que una persona que està sola o que viu sola no fa gaires esforços per alimentar-se amb una dieta variada o no es preocupa per aquest tipus de coses. A més, en les persones deprimides és més fàcil que el sistema immune pateixi, la qual cosa pot derivar més habitualment en malalties», explica el president de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG), José Antonio López.

Tenir vida social

Destaca que la solitud en les persones grans representa un factor de risc independent per escurçar la vida. Per això, és convenient que tinguin el màxim de vida social possible, que vagin a centres de dia, que tinguin visites d'amics i familiars, que si poden surtin a passejar o a fer la compra, per exemple.

Per la seva banda, el neuròleg Javier Olazarán subratlla que la societat té apartada la gent gran. S'assumeix que totes les persones grans han perdut en certa mesura facultats, se'ls prejutja, i gairebé sense voler, per exemple, se'ls tracta com nens petits als quals se'ls ha de dir tot a poc a poc. «Moltes vegades se'ls menysprea, quan tenen moltíssimes coses bones, com l'experiència de tota una vida, la saviesa de la gent gran». Segons ell, de manera implícita o inconscient se'ls priva que puguin fer coses que els agraden, d'opinar, d'estar amb gent de totes les edats i enriquir-se, «perquè és un fet natural».

Olazarán remarca que també cal ser capaços de respectar el desig de la gent gran de quedar-se a casa, de no voler arriscar i sortir al carrer perquè ells mateixos no s'hi veuen capaços. «Però això no vol dir que calgui deixar-los sols. La persona gran es mereix que en certa manera pugui fer el que li ve de gust, sempre que no perjudiqui els altres. La persona gran en general és molt sàvia, i és una reacció perquè veuen que han perdut capacitats i els fa por sortir, però no cal deixar-los sols», explica.

A més, sosté que caldria indagar en aquestes actituds perquè darrere hi podria haver depressió. Per això, anima que, si a més estan delicats físicament, se'ls s'enriqueixi amb estímuls senzills al domicili, amb activitats agradables a casa. «Poden estar a l'aire lliure si romanen una estona a la terrassa», puntualitza l'especialista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook