Opinió
Últimament s'ha parlat de l'ús que fan de la música alguns cantants i compositors, i sobretot de les lletres que l'acompanyen, com les del raper Valtònyc i el cantant Maluma, amb opinions a nivell social tan polaritzades com «ús inapropiat» i altres adjectius més punyents, o amb concentracions a favor dels cantants i de la llibertat d'expressió, exilis, etc., i jo penso en la influència que té aquest art en la vida individual i social de la immensa majoria de les persones. I em porta a parlar sobre l'ús que fem a nivell terapèutic de la música, un ús cada vegada més extens i consolidat a través de la disciplina que utilitza la música amb finalitats terapèutiques anomenada musicoteràpia.
La música, juntament amb la poesia, la dansa, el cinema, l'arquitectura, l'escultura i la pintura, és una de les set arts. Com les altres, està present en les societats, i ens parla d'elles, de la convivència, dels pensaments, dels temes que ocupen i/o preocupen els compositors i, per extensió, les societats, des de temes més banals com els oficis, menjars, cançons de bressol, a d'altres més íntims, en els quals podem incloure des de les quotidianitats de la vida fins a temes més transcendents, com cançons d'amor i de guerra, maltractaments, injustícies, erotisme i sexe, política, i alguns que segur que us venen al cap i dels quals jo m'oblido.
És una font d'expressió de vida individual i social que trobem a qualsevol edat. I no pas de censura i control, que sembla que és on alguns individus la volen abocar. És una font d'expressió en totes les seves dimensions: bellesa, gaudi, tristesa, moviment, ritme, harmonia, reivindicació, opinió, visió, que pot agradar, desagradar o provocar indiferència. Totes les músiques i les seves lletres (si en tenen) ens arriben d'alguna manera. D'alguna forma, que de vegades sembla misteriosa, o que ens atrapa per sorpresa. La música ens pot provocar tot tipus de reaccions: negatives, positives o neutres. La música és poderosa.
Aprofitant aquest poder, la musicoteràpia utilitza la música com a teràpia per ajudar a millorar el benestar de les persones a nivell físic, psicològic, social i espiritual.
Pal·lia el dolor, acompanya depressions, fomenta el moviment...
Música per pal·liar el dolor, per acompanyar en depressions, per fomentar el moviment, per calmar, per connectar, per disminuir l'angoixa en proves diagnòstiques com pot ser, per exemple, una ressonància magnètica, són exemples en què es fa ús de la música com a eina terapèutica.
A l'assignatura de tercer d'Infermeria de Cures en la vellesa presentem aquesta teràpia als alumnes per tal que la coneguin, la puguin utilitzar de forma adequada i la puguin aconsellar. De fet, està etiquetada com a NIC (Nursing Interventions Classification). NIC és la classificació de les intervencions infermeres basades en el coneixement i judici clínic, adequades per aconseguir un resultat de millora en la persona o grup a qui es dirigeixen. Alguns alumnes l'escullen com a dinàmica en el treball d'intervenció que realitzen dirigit a persones grans de diferents associacions de Manresa amb l'objectiu de millorar el seu benestar. Jocs musicals, coreografies, bingos, músiques d'una determinada època, són algunes de les activitats que proposen per treballar amb aquestes persones.
Documental «La música és vida»
Un treball excel·lent des d'aquest àmbit és el documental La música és vida, emès per TV3 i impulsat des de la Fundació Pasqual Maragall, on alumnes d'institut feien una intervenció a través de la música amb persones afectades per la malaltia d'Alzheimer. En aquest documental es treballa amb aquestes persones amb el que s'anomena la banda sonora de la vida (Life Soundtrack). Us convido a identificar la vostra banda sonora, a través de les músiques que són i han estat significatives per a vosaltres al llarg del vostre cicle vital, i a observar les manifestacions tant a nivell físic com emocional que percebeu a mesura que les escolteu.
En el món de la gent gran la música fa molts anys que s'utilitza, i a través d'aquesta «història de vida musical» es busquen les cançons que poden tenir un efecte terapèutic de millora per a les persones que s'atenen. Amb el seu ús, s'observa l'augment del benestar de les persones grans en diferents situacions: persones amb demència que preserven la memòria musical malgrat la seva evident desorientació, i que es converteix en un dels pocs estímuls, juntament amb el treball de reminiscència al qual responen. Persones que han sofert un ictus i no poden parlar però en canvi sí que mantenen una certa capacitat per cantar. En la millora de la coordinació de moviments i de la marxa. Per minimitzar i pal·liar problemes de comportament. Per gaudir i expressar moments d'alegria davant les malalties i dificultats que pateixen. Per relaxar i/o estimular. Per millorar l'estat d'ànim, etc.
Vull reivindicar la música i els seus usos com una gran eina de comunicació social, ens agradi o no el seu contingut, i també com a eina de comunicació terapèutica que considero que han de conèixer els alumnes per tal de tenir-la present i fer-ne un ús adequat i correcte, com a intervenció per acompanyar les persones a les quals han d'atendre, des de nadons, passant per adolescents, fins a gent gran.
