L'augment de l'esperança de vida representa un envelliment de la població. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, es calcula que l'any 2030 el 22% de la població catalana tindrà de 65 anys en amunt. Això explica que grans fons d'inversió internacionals aterrin massivament al sector de l'atenció geriàtrica, amb la intenció d'obrir noves places residencials en els propers anys. Però hi ha alternatives a les residències. I una de les més innovadores és el cohabitatge sènior. Walden XXI és el primer projecte d'habitatge cooperatiu sènior a Catalunya, i Josep Maria Ricart és un dels impulsors del projecte.
Què és Walden XXI?
És un projecte de cohabitatge sènior que planteja una manera autogestionada de viure la vellesa, de la millor manera possible i en la millor companyia possible. S'ubicarà en un antic hotel de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), que s'ha de reformar, i serà una realitat el 2023.
És un projecte pioner a casa nostra?
Com a cohabitatge sènior, sí. A Catalunya hi ha models en funcionament de cohabitatge intergeneracional però cap d'exclusivament sènior, com és Walden. És una alternativa a les solucions que tenim actualment la gent gran: continuar vivint a casa sentint-nos sols, o viure en una residència.
Viure sol a casa o anar a viure en una residència. Dues opcions que no el convencien, oi?
No em convencien ni a mi ni als altres membres de la cooperativa Sostre Cívic, que és d'on va néixer l'aposta pel cohabitatge sènior compartit, un sistema de viure just, solidari i cooperatiu.
Trobaven a faltar solucions d'habitatge per a gent gran?
Sí. Amb l'opció de quedar-te a casa, què fas si arriba la dependència? Has de deprendre dels fills o fer front a uns pagaments importants perquè una persona et pugui cuidar. L'altra opció són les residències, i les públiques solen estar massificades i amb llistes d'espera importants; i les privades són caríssimes. A més, trenques la teva vida per anar a viure a un lloc on no coneixes ningú, has de compartir habitació, perds intimitat. Davant d'aquest panorama, l'habitatge cooperatiu sènior és una alternativa que combina la intimitat d'una casa pròpia amb la vida en comunitat, i l'atenció especial a les cures que poden necessitar determinades persones en la seva vellesa. M'agrada dir que nosaltres ens muntem el nostre propi hàbitat. I l'hàbitat va més enllà de l'habitatge. No és només el lloc on vius sinó tot el que t'envolta: espais per compartir, esperit comunitari... volem viure una vellesa activa!
Com serà Walden XXI?
Una casa molt gran que gestionarem entre tots els que hi viurem. Ja hem començat a crear una comunitat de bons veïns (persones de 50 a 70 anys), i entre tots hem buscat el lloc i hem comprat l'antic hotel Jecsalis de Sant Feliu de Guíxols, molt a prop de la platja. Hi haurà 31 apartaments d'uns 40 metres quadrats amb capacitat per a unes 44 persones. Tot l'immoble estarà dissenyat amb una accessibilitat total per a persones amb problemes de mobilitat i disposarà de 800 metres quadrats d'espais comunitaris: menjador, cuina, sales polivalents, biblioteca, bugaderia... De moment, som un grup de 34 persones interessades a entrar-hi a viure el 2023.
A qui va dirigit aquest model de cohabitatge sènior?
Encara hi ha lloc per a unes 10 persones. Ara hem posat els 67 anys com a edat límit. Busquem persones de 50 a 67 anys amb inquietuds i valors per compartir l'última etapa de la vida i ajudar-nos (info@walden21.sostrecivic.cat). Som una cooperativa d'habitatges sense ànim de lucre. Els socis hi aportem inicialment 45.000 euros, que són retornables si la persona marxa. No hi ha especulació. D'entrada, cal finançar les obres de reconversió de l'edifici. Un cop s'hi entri a viure, caldrà pagar una quota d'ús (una quantitat per cada apartament) i una quota de manteniment i serveis (s'abonarà per persona).
Habitatge cooperatiu al Moianès, Bages i Berguedà
El 2007 es va construir a Santa Maria d’Oló la primera cooperativa d’habitatge en cessió d’ús a Catalunya. Aquest model alternatiu basat en la corresponsabilitat, la transparència en la gestió i l’ajut mutu s’ha anat estenent. Tres exemples de la Catalunya Central són:
Comunitat de Cal Cases, a Santa Maria d’Oló
Cal Cases és una comunitat de 13 famílies constituïda al voltant d’una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús, amb una forma de vida alternativa. Cal Cases, els pioners de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, va començar a rodar fa dotze anys sostinguda en tres eixos: convivència i ajuda mútua; autosuficiència; i relacions exteriors. Aquestes tres potes, però, han anat canviant en la mesura que el grup ha evolucionat i ha necessitat coses diferents.
La Raval, cooperativa d’habitatges intergeneracionals a Manresa
Vida comunitària en habitatges ni de lloguer ni de compra, sinó de tots, perquè es consideren un bé d’ús. Amb espais comuns com la cuina, el menjador i la bugaderia, i pisos o unitats de convivència on es respecti la privacitat de cadascú. Aquest és el projecte que la cooperativa La Raval impulsa a Manresa, una iniciativa pionera a la ciutat. Es construiran 16 habitatges a la plaça de l’Hospital, en un solar municipal cedit per l’Ajuntament de Manresa a través d’un concurs públic.
Cooperativa d’habitatges Vidàlia, a Cal Vidal
El projecte de masoveria urbana de Vidàlia segueix avançant i prop de deu persones ja viuen als edificis de la colònia berguedana (a Puig-reig) des de final d’estiu. La idea va néixer el 2016, quan un grup de professionals de diversos àmbits (arquitectura, advocacia, consultoria, enginyeries renovables, etc.) van decidir dinamitzar l’antiga colònia tèxtil de Cal Vidal, que havia quedat obsoleta. No s’ha constituït en una cooperativa integral fins aquest any. Vidàlia vol ser un lloc d’investigació en el qual es creï un model de vida més sostenible.
