30 de novembre de 2019
30.11.2019

La població centenària a Catalunya es multiplica per 14 des de l'any 1981

Les dues persones més longeves són Maria Branyas, de 112 anys, i Joaquim Illas, de 110, tots dos 'supercentenaris'

29.11.2019 | 23:17
Maria Branyas, la persona de més edat de Catalunya

La població centenària a Catalunya s'ha multiplicat per 14 en les últimes quatre dècades, i ha passat de 140 persones el 1981 a 1.950 el 2017, segons les últimes dades publicades per Idescat. Pel que fa als de 105 anys o més, ara són 10 vegades més que fa quatre dècades. Els que actualment encapçalen el rànquing de persones longeves residint a Catalunya són Maria Branyas, de 112 anys, i Joaquim Illas, de 110, segons l'associació Gerontology Research Group, que elabora la llista dels rècords Guinness en longevitat. Tots dos entren en la categoria de supercentenaris, reservada per als qui passen de les 11 dècades.

El fort creixement de la població centenària, segons fonts d'Idescat, és sostingut en el temps i en tots dos gèneres, però especialment en el femení. L'any 1981 només hi havia 110 dones que passaven dels 100 anys, i el 2017 ja n'eren 1.600. Pel que fa als homes, en el mateix període han crescut de 30 a 350. La tendència és la mateixa per als de 105 anys o més: si a principi dels anys 80 n'hi havia deu (cinc homes i cinc dones), ara n'hi ha 100 (25 homes i 75 dones), segons Idescat, que arrodoneix les xifres en múltiples de cinc. De cada milió de persones al país, 260 tenen més d'un segle de vida.

Maria Branyas recorda la Primera Guerra Mundial

Maria Branyas és la persona més vella de Catalunya. Nascuda el 4 de març del 1907 a San Francisco, l'any que es va matricular el primer automòbil a Barcelona, va passar els seus primers anys de vida als Estats Units, on vivia la seva família, fins que van decidir tornar i establir-se a Girona. Un dels primers records de Branyas és de la tornada, en transatlàntic, en temps de la Primera Guerra Mundial. «Amb la guerra, Alemanya estava atacant encara el nord, i no es podia passar pels mars nòrdics, sinó per baix, per Cuba i les Açores», recorda. L'últim soldat d'aquesta contesa va morir fa deu anys, però Branyas encara la té a la memòria: «Jo ja tenia una mica de coneixement».

Amb tot, apunta que, tot i que les dues guerres mundials «van ser molt dolentes per a Europa», van portar «avenços». De la guer-ra civil, que va esclatar amb ella a punt de fer 30 anys, en guarda «molt mals records», perquè alguns «es van aixecar i van començar a fer barbaritats, quan la gent no pensava en res d'això». I de la dictadura, afirma que «ja se sap el que és, però en certs aspectes va ser beneficiosa», perquè «va haver-hi moltes famílies que van viure bé».

Branyas, que probablement ha conegut gent nascuda abans del primer viatge en tren a Catalunya el 1848, diu que en l'últim segle hi ha hagut «un canvi total», amb molts «avenços», sobretot en «la manera de comunicar-se les persones, perquè ara és molt fàcil, però abans era dificilíssim». També apunta que «ara la gent viu d'una altra forma, el diner és el que es prioritza, i amb això s'aconsegueix gairebé tot». Segons ella, a principi del segle XX «era diferent, es vivia més bé, més pacíficament i més alegrement».

Amb 3 fills, 11 nets i 11 besnets, diu que encara té ganes de viure «per l'amor als fills», per veure que els seus descendents «estan sans» i que els que són adolescents «entren a la universitat, i emprenen una nova vida». A més, segons ella, «sempre hi ha una cosa nova per aprendre». Per exemple, Branyas diu que al llarg dels més de 40.000 dies de la seva vida ha après «la manera ser de la gent, el tracte, i comprendre de seguida les persones».

Sobre la situació política actual a Catalunya, diu que no li agrada «gens», perquè no troba «cap persona amb talent suficient» per governar. «Han de canviar, i ha de sortir una persona que sàpiga com va el món i que tingui talent, que de moment no s'ha presentat». I ironitza: «Potser està amagat i no vol sortir encara, ja ho veurem, hem d'esperar i tenir confiança, i mirar dins el que es pot aprofitar, que no és gaire».

La persona més longeva de Catalunya viu a la residència Santa Maria del Tura, a Olot, des de fa 19 anys. La directora del centre, Montse Valdayo, explica que Maria Branyas «dona lliçons de vida, d'història» i la descriu com una persona «molt intel·ligent». Segons els familiars de Branyas, «mai ha tingut problemes de salut» i ara en continua tenint, cosa que confirma la mateixa Maria: «De moment tinc salut, puc gaudir encara una mica dels grans avenços que el país ens presenta, encara que no per tenir-los jo».

Joaquim Illas gaudeix de la vida

Maria Branyas és la tercera persona més longeva d'Espanya, i Joaquim Illas, l'home més vell a Catalunya, és en la posició número11. El 26 de juliol va entrar en la llista de supercentenaris, és a dir, persones de més de 110 anys, cosa que va propiciar que el visités el president de la Generalitat, Quim Torra, al seu poble natal, Blanes.

Explica que «no hi ha cap recepta màgica per arribar a ser supercentenari. He menjat i he begut de tot, com tothom, però de gaudir de la vida, mai n'he tingut prou», assegura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook