30 de novembre de 2019
30.11.2019
OPINIÓ

El podòleg detecta alteracions en el moviment

29.11.2019 | 23:16
La gent gran camina més lentament

Quan ens fem grans no ens movem de la mateixa manera que quan som joves o nens. De fet, quan veiem una persona caminant pel carrer, podem intuir a quin grup d'edat pertany (infant, adult o ancià). A més de canvis en la forma de caminar, altres moviments es veuen alterats: incorporar-se després d'estar asseguts, manipular objectes, ajupir-se, girar-se, etc. És important observar i analitzar la manera com es desenvolupen aquestes activitats perquè poden predir altres capacitats fonamentals per a una vida autònoma.

Les persones grans caminen més lentament. I aquesta disminució de la velocitat sembla que té relació amb l'esperança de vida: les persones que caminen més lentament del que seria normal per l'edat, moren de mitjana sis o més anys abans que les que caminen a velocitat normal.

La forma de caminar

La forma de caminar depèn, entre d'altres, de quina és la nostra postura quan estem quiets. Les persones grans poden presentar petits canvis, com una lleugera inclinació cap endavant. Canvis en la columna vertebral i la pelvis són més evidents, causats per una manca de força dels músculs abdominals, un augment del greix que els recobreix i un escurçament dels músculs de la cuixa, etc. Els peus també canvien la seva posició, i separen les puntes per augmentar l'equilibri en incrementar el polígon de sustentació.

Pel que fa al caminar pròpiament, cal tenir en compte dos factors que són importants per les repercussions que comporten: la velocitat i la variabilitat. La velocitat depèn principalment de dos factors: com de llargs són els passos i quantes passes fem cada minut (cadència). Les persones grans disminueixen la seva velocitat, principalment com a conseqüència de la primera: caminen a passos petits, escurçant la longitud del pas, perquè d'aquesta manera es mantenen durant més temps amb els dos peus a terra, la qual cosa els dona estabilitat i seguretat, i menys temps amb un peu a terra i l'altre oscil·lant. Aquests canvis encara són més evidents quan caminen en superfícies irregulars o que rellisquen, però de vegades fins i tot en superfícies planes i regulars pot semblar que caminin sobre una pista de gel.

En relació amb la variabilitat en la marxa, es pot definir com «com són de diferents els passos entre si». Sembla que hi ha una gran relació entre aquesta variabilitat i l'estat de processos mentals, com l'atenció o la memòria, que es coneixen com a capacitats cognitives. Aquesta relació és tan important que, valorant alguns aspectes de la forma de caminar, es pot fins i tot predir la reducció en la memòria o atenció que pateix una determinada persona. Els canvis en la forma de moure'ns tenen a veure amb els canvis associats a l'edat que tenen lloc a nivell musculoesquelètic (en els ossos, en les articulacions i en els músculs), però també a nivell neurocognitiu i fins i tot psicològic.

La tasca del podòleg

Els estudis de la marxa que realitzen els professionals de la podologia inclouen la valoració de nombrosos paràmetres que s'ha comprovat que estan relacionats amb la qualitat de vida present i futura dels pacients.

La velocitat a la qual camina una persona gran es pot calcular amb relativa facilitat, coneixent la longitud d'un passadís i calculant el temps que triga a recórrer-lo. I hi ha testos més específics a l'abast del podòleg, com el Timed Up & Go Test, que té en compte, a més de la velocitat, la facilitat o dificultat per posar-se dempeus i tornar a seure en una cadira, i que es relacionen directament amb les capacitats motrius.

Quant a la variabilitat de la marxa, calen sistemes més avançats d'anàlisi del moviment, presents en la majoria de consultes de podologia, com les plataformes de pressions o la gravació en vídeo. Permeten mesurar paràmetres de la marxa com el temps de vol i de contacte, el desplaçament del centre de pressions i la cadència.

Alteracions més enllà del moviment

L'envelliment normal o fisiològic afecta la forma de caminar i la seva exploració. Cal tenir en compte que, a més, es poden produir una gran diversitat de malalties neurològiques, cutànies, etc., que poden afectar la forma de caminar i que entrarien en el camp de la patologia, la qual també pot ser detectada i diagnosticada pel podòleg. Per tant, el podòleg pot ser el primer graó en la detecció d'alteracions que van més enllà del moviment, i que poden tenir relació amb la pèrdua de capacitats cognitives (memòria, atenció, concentració?) i fins i tot de l'esperança de vida.

Segons el Consell General de Col·legis Oficials de Podòlegs, el 80% de les persones grans necessiten les cures d'un professional de la podologia de forma periòdica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook