Per a moltes famílies els avis són un puntal a l'hora de cuidar els més petits. A vegades, el procés d'envelliment i la jubilació permeten a les persones grans fer una vida quotidiana sense horaris de treball i més tranquil·la, la qual cosa facilita que puguin cuidar els néts. També és cert que hi ha casos en què el procés d'envelliment comporta el deteriorament de capacitats que els impedeix estar amb els nets tal com voldrien.
Les relacions entre avis i nets configures situacions quotidianes similars a les que els nens tenen amb els seus pares, però amb una tendresa i un amor diferents. Molts avis van a buscar els nens a l'escola, els donen dinar o passen la tarda amb els petits de casa.
Per als avis, els nets són una oportunitat magnífica per estar connectat amb l'actualitat. A més, és molt important valorar totes aquelles coses que els avis els poden aportar, com l'educació de determinats valors i actituds. La relació pot resultar molt gratificant per l'intercanvi d'experiències i de coneixements entre els uns i els altres.
Els avis sovint ajuden els pares en la vida diària i en les tasques domèstiques, ja que els pares tenen en molts casos llargues jornades laborals i no poden arribar a tot. Així, els avis donen suport i acompanyen en aquestes tasques quotidianes, però també eduquen.
Si veiem aquesta realitat amb ulls de nen, es tracta de moments amb la persona gran a un ritme més lent, amb paraules dolces i consentiments. I no es tracta de malcriar-los, com es diu moltes vegades, sinó d'estils educatius amb valors propis d'una altra generació o d'un altre moment vital o de relació.
Els nens aprenen de manera àgil i aquesta diversitat d'estils enriqueix el seu aprenentatge. Els infants gaudeixen d'aquests moments en els quals les coses es fan sense presses.
