La Teresa va viure a casa seva fins als 85 anys, però ara ja en fa sis que és una de les residents d'Ibada a Navarcles, on assegura que hi està molt bé i que no ho canviaria: «A casa vivia sola, no es pot comparar. Jo no tinc pràcticament ningú, només una neboda, i a la residència de Navarcles és com si hi tingués una família», explica a Regió7 en declaracions telefòniques, tenint en compte que amb les darreres mesures adoptades per la covid cal extremar la seguretat.
La gent gran també s'ha hagut d'adaptar, des del març passat, a la nova situació, a conviure amb una pandèmia que ha fet que en determinats moments les restriccions de visita fossin molt estrictes: «Quan pot venir, rebo la visita de la meva neboda, però si no és possible sap que aquí hi estic molt bé. Ens cuiden molt bé. La residència té unes bones instal·lacions i a més ens programen moltes activitats».
La Teresa assegura que no s'avorreix. Als 91 anys, a punt de complir-ne 92, gaudeix de salut i té el cap clar. El seu dia a dia és actiu: «Al matí em llevo, esmorzo, llegeixo el diari, participo en els tallers de memòria o en les activitats lúdiques que ens programen i després ja és l'hora de dinar. Havent dinat me'n vaig una estona a l'habitació, que és individual, i descanso tranquil·lament. A la tarda faig altres activitats com per exemple llegir, jugar al bingo... i parlem de les nostres coses amb altres senyores de la residència».
També participa en les festes, com la castanyada: «Vam fer panellets i eren molt bons, i també vam menjar castanyes».
