El mes de novembre es complirà un any de l'inici de la pandèmia provocada pel virus SARS-CoV-2, també conegut per covid-19. Ha de ser una de les poques coses a les quals en el seu aniversari no ens ve de gust cantar-li un aniversari feliç ni fer-li un pastís amb espelmes. Són aquell tipus de circumstàncies que tots volem oblidar i al seu torn recordar. Recordar el que es va fer i com es va fer; oblidar, principalment totes les vides que s'han perdut. Però, ens ha canviat alguna cosa la pandèmia?

És clar que sí. Ens ha canviat des del punt de vista socioeconòmic: com relacionar-nos amb família, amics i entorn, el treball, el consum, etc., d'una forma positiva i en altres aspectes més negativa, però malgrat tots aquests canvis, es podria destacar una cosa molt oblidada pels nostres governants: la salut i l'educació. Amb la pandèmia, s'ha evidenciat la baixa inversió i manteniment realitzat en els últims anys en aquests dos sectors, però, i malgrat això, han estat capaços d'adaptar-se a una nova situació d'una forma ràpida i eficaç; passant d'un model 100% presencial a un model a distància o mixt. Aquests nous models no són perfectes, però és una oportunitat perquè la no presencialitat pugui proporcionar un ensenyament i salut de qualitat.

Mesos enrere, les visites virtuals, la teleassistència o la telesalut eren els grans desconeguts per a la ciutadania, per a les administracions i per als serveis de salut. Un tipus de servei assistencial que té més de 10 anys de trajectòria, però que, al nostre país, era pràcticament desconegut o molt poc utilitzat. Es pensava que el model únic per proporcionar bona «qualitat» assistencial era el presencial, i que les cures a distància despersonalitzaven la salut i minvaven aquesta qualitat. La pandèmia ens ha fet obrir els ulls i ha posat en rellevància i en evidència que l'important per donar aquesta «qualitat» assistencial no està sempre directament relacionat amb una presencialitat física, sinó amb altres aspectes com la interrelació ciutadà-sistema, l'ús de la tecnologia i la gestió del canvi, entre d’altres.

A partir d'ara, el model a distància es veu i es veurà d'una altra forma. Ens ajudarà a acostar l'educació i la salut quan la distància física no ho permeti, ens ajudarà a crear un model nou, que, si el gestionem bé i invertim en això, serà de gran ajuda per arribar a més persones, més ràpidament i possiblement amb menys despesa. Aprofitem-ho!