Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) han descobert els fòssils d'una curiosa espècie de conill que pesava entre 12 i 15 quilos, 10 vegades el pes d'un conill actual, i que va viure a Menorca fa uns 5 milions d'anys. Batejada com a Nuralagus rex, aquest lepòrid aporta noves dades sobre la importància que té viure en una illa en l'evolució de les espècies, ja que els dóna característiques especials. El conill gegant de Menorca tenia una columna vertebral curta i molt corbada, i els ulls i el cervell petits. Però el que va sorprendre més els investigadors és que no podia saltar i que es movia amb els palmells de les mans posats a terra, un tret característic d'animals plantígrads com l'ós i alguns primats. Aquesta espècie no tenia depredadors, cosa que va fer que no necessités tenir l'oïda tan fina com els conills actuals, i, per tant, tenia els conductes auditius exteriors petits. A més, al continent, els conills són depredats tant per vertebrats terrestres com per ocells, motiu pel qual han de ser ràpids i tenir els sentits molt aguditzats. Per això salten i s'amaguen en caus a terra, als quals difícilment accedirien si les seves mides corporals fossin massa grans.
No tenia depredadors
En canvi, en un ecosistema sense depredació, totes aquestes mesures de protecció no fan falta i els conills van poder créixer fins a arribar a unes proporcions que els permetia una millor economia energètica a causa de la menor relació superfície/volum del cos, gràcies a la major capacitat de dipositar greix i un intestí més llarg que permet extreure més eficaçment els nutrients dels aliments ingerits.
En no tenir depredadors, les espècies insulars endèmiques són conegudes per la seva capacitat d'estalviar energia, segons els investigadors de l'ICP, ja que han de competir per recursos limitats. Nuralagus rex tenia altres com- panys gegants, com els lirons (Muscardinus cyclopeus) i també la tortuga gegant (Cherirogaster gymnesica).
