"Ara tinc armes per viure", reconeix la periodista i escriptora Cristina Fallarás sobre el seu actual estat emocional, després d'escriure A la puta calle, una crònica en què descriu el seu propi procés de desnonament, que l'ha fet abandonar la idea que "viure costa massa".

Fallarás reconeix que ha hagut de fer un gran exercici de contenció per rebaixar la seva"ràbia acumulada" i poder escriure "una crònica i no una diatriba", però que l'enunciat dels fets li ha permès "seguir pedalant i seguir lluitant".

L'escriptora barreja en la seva crònica reflexions d'alta tensió emocional sobre la seva vida com a parada i mare de dos menors amb el seu habitatge penjant d'un fil, juntament amb dades sobre pobresa, atur i desnonaments, per dibuixar un mapa de la realitat social del país.

La periodista va ser acomiadada fa quatre anys, embarassada de vuit mesos, quan exercia de sotsdirectora d'un diari, guanyava 3.000 euros mensuals i s'havia embarcat en una hipoteca de 1.200 euros, després de vint anys de professió ininterrompuda, per la qual cosa es nega a assumir que hagi viscut per sobre de les seves possibilitats.

Encara que intenti allunyar-se en el seu llibre de qualsevol sentimentalisme, Cristina fa trontollar el lector quan explica que la seva filla Pepa, de 4 anys, es queixa de menjar arròs de nou, o quan el seu fill Lluc, de 10, es pregunta: "quin estil tindria si compréssim la meva roba?".

L'ordre de desnonament va arribar a Fallarás la tarda del 13 de novembre del 2012. Els nens van obrir la porta a "un senyor" amb papers i tot va capgirar-se l'endemà passat, en publicar els fets al seu blog Ellas, del diari El Mundo.

"Després de quatre anys de pobresa m'he tornat molt més radical, més reivindicativa i sento la necessitat de participar de forma més activa, d'usar les meves armes polítiques", denuncia.

Cristina Fallarás lloa la tasca de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), amb Ada Colau al capdavant de l'entitat, defensa la figura de l'assetjament públic, "que fa el paper de l'actual cobrador del frac", però subratlla que actualment està "en una posició més radical i una mica més rabiosa, allunyada dels discursos políticament correctes".

"M'interessa més la gent que s'associa que la idea tradicional de solidaritat. Crec que és el moment de fer pinya, no de mirar amb simpatia. No vull entendre la lluita, sinó estar en la lluita", reflexiona.

"Sóc d'una generació en què bevíem, vivíem i follàvem i ara vivim en un entorn de conservadorisme de merda", denuncia la periodista, que qualifica de gran desengany de l'actualitat "els partits d'esquerra i els sindicats".

Lluita constant durant anys

Fallarás reconeix que no ha parat de pedalar durant aquests quatre anys per tal de no caure, una situació que ara sembla tenir millors expectatives, després de la resolució de Brussel·les en contra de les clàusules abusives de les hipoteques.

"Ara pedalo cap a la possibilitat de tenir un sostre tranquil, assequible i accessible, on pugui pensar i escriure, escriure, escriure, sense haver de pensar en els problemes quotidians i, tot i que encara no ho veig clar, sé que ho aconseguiré tard o d'hora".

Els seus propòsits futurs passen per esperar els resultats de la venda del seu llibre A la puta calle (Editorial Bronce) i per tornar a oferir la seva casa com a dació en pagament, tot i que no abandona la idea de "passar a la clandestinitat" si la condemnen a "un deute per a tota la vida".