Una mutació genètica sorgida fa entre 30.000 i 50.000 anys, després de la sortida de l'homo sapiens d'Àfrica, va poder ser la causa que els homes del sud d'Europa tinguin la pell clara, segons una investigació de la Universitat del País Basc. L'estudi, dirigit per l'investigador de la universitat pública basca Santi Alonso, es va realitzar sobre més de 1.000 persones de diferents zones d'Espanya i ha estat publicat a la revista Molecular Biology and Evolution ( MBE ), segons va informar ahir la UPB.

Els autors del treball han explicat que el fet que l'ésser humà tingui una pell més o menys fosca i un determinat color de pèl és, en part, determinat pel gen MC1R, l'evolució al sud d'Europa ha estat estudiada pels científics.

Aquest gen, que regula la síntesi de la melanina, és molt més divers en les poblacions euroasiàtiques que en les africanes.

Segons l'estudi, dues forces evolutives semblen que actuen sobre el gen MC1R en els europeus del sud. D'una banda, una pressió selectiva tendeix a mantenir la forma ancestral del gen, que és també la més comuna a l'Àfrica; és a dir, tendeix a anar eliminant les mutacions. D'altra banda, una d'aquestes mutacions, la V60L, que s'associa amb la pell clara i els cabells rossos o pèl-roig, apareix en freqüències més altes del que s'esperava. Els investigadors han estimat l'aparició d'aquesta mutació fa 30.000-50.000 anys, és a dir, després de la sortida de l'homo sapiens d'Àfrica.

El canvi, segons la investigació, va resultar molt beneficiós en l'adaptació al nou medi, ja que la pell clara facilita la síntesi de vitamina D, cosa molt necessària quan, en relació amb l'Àfrica, la radiació ultraviolada és més baixa. No obstant això, la mutació resulta que està simultàniament associada a una major susceptibilitat al melanoma, el tipus de càncer de pell més perillós.

"La vitamina D és necessària per al creixement, és molt important per a la correcta mineralització dels ossos i el desenvolupament de l'esquelet, mentre que el melanoma és una malaltia que apareix a l'època postreproductiva", va explicar Saioa López, investigadora principal de l'article.