La Humanitat s'ha convertit en una força de la naturalesa tan gran que fins i tot pot tenir una època geològica pròpia: l'Antropocè. Els científics debaten quan va començar aquest nou temps i apunten a mitjan segle XX, amb el naixement de l'era atòmica.
Encara vivim en l'Holocè, que va començar fa uns 12.000 anys, després de les últimes glaciacions, el clima temperat de les quals ha permès als humans progressar i deixar una petjada molt profunda al planeta. Tan profunda -han causat extincions i han alterat cicles naturals- que ara s'estudia la designació de l'Antropocè com a escala geològica.
Un equip internacional treballa des del 2009 sobre aquest nou concepte i prepara un informe que es debatrà el 2016 en una reunió de la Unió Internacional de Ciències Geològiques, l'òrgan competent per decidir sobre les edats de la Terra.
Jan Zalasiewicz, un paleobiòleg de la Universitat de Leicester que dirigeix l'elaboració d'aquest estudi, avança que el document suggerirà que l'inici de l'era atòmica a mitjan segle XX podria ser la data d'inici de l'Antropocè.
El seu equip busca evidències de l'impacte global de la Humanitat que puguin mesurar-se de forma objectiva en els sediments, i certs isòtops radioactius alliberats per l'home, ja siguin proves nuclears o accidents com el de la central japonesa de Fukushima, són un d'aquests "marcadors".
"L'inici de l'era nuclear és un marcador, això no significa que els senyals nuclears siguin més importants que uns altres, sinó que és per una raó pragmàtica, perquè es poden reconèixer i seguir", va explicar a Efe durant la reunió anual de la Unió Europea de Geociències, celebrada recentment.
"Si agafes un comptador Geiger pots detectar aquestes escombraries atòmiques sobre nosaltres, en el sòl, i en qualsevol estrat format després de mitjan segle XX. Però no en pots trobar abans", destaca, la qual cosa suposa un prova de l'activitat humana a escala planetària.
Altres experts han proposat que l'Antropocè comenci amb la Revolució Industrial, iniciada a Anglaterra a la fi del segle XVIII, o molt més enrere, amb l'aparició de l'agricultura fa uns 10.000 anys, però el problema és que totes dues fites no constitueixen fenòmens amb un impacte global en els sediments terrestres.
Zalasiewicz subratlla que des de mitjan segle XX es produeix, a més, el que defineix com a "Gran Acceleració", en la qual l'impacte de l'home i la seva tecnologia sobre la Terra es multiplica i apareixen nous materials com el plàstic o l'alumini.
La proliferació sense precedents d'espècies invasores, l'aparició de grans megalòpolis per l'explosió demogràfica, la concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera i l'acidificació dels oceans són altres aspectes d'aquesta Gran Acceleració sense precedents.
Petjada sobtada i fonda
Zalasiewicz assenyala que si en un "llunyà futur" un geòleg estudiés la petjada de la Humanitat en l'últim segle sobre el planeta li semblaria "tan sobtada i profunda com l'impacte d'un asteroide".
Especialment preocupant és l'acidificació dels oceans pel CO2, que perjudica moltes formes de vida marina, però sobretot afecta el desenvolupament de coralls, mol·luscs i certes formes de fitoplàncton, fonamentals en la cadena tròfica.
Zalasiewicz assenyala que les cinc extincions massives, l'última fa 65 milions d'anys, que va esborrar els dinosaures del planeta, van estar vinculades a la incapacitat dels coralls per crear esculls, cosa que si segueix la tendència actual pot succeir en "un futur geològic proper".
Per a Tony Brown, paleoambientòleg i geògraf físic de la Universitat de Southampton, que també treballa en una altra comissió científica per definir i delimitar el concepte d'Antropocè, vivim en una època diferent de l'Holocè perquè la Humanitat s'ha convertit en la força més gran de transformació del planeta.
