«Un espia no pregunta si el seu informe servirà per eliminar algú»

Aquest any ha publicat «Diario de un espía», avalat pels comentaris del coronel Manuel Rey Jimeno, antic cap de secció al Cesid, i Robert Steele, exagent de la CIA. Ara, David R. Vidal prepara l’edició d’un proper llibre sobre l’espionatge en el món de l’economia i els negocis.

Com es va convertir en espia?

Treballava amb immigrants que necessitaven regular la seva situació i em van explicar coses esgarrifoses sobre les xarxes de tràfic de persones i esclavisme sexual per les quals van passar per arribar a l’estat espanyol. Els vaig demanar que ho denunciessin, però tenien por. Així que em vaig posar jo en contacte amb la policia... i el CNI es va interessar en mi.

I no els va decebre.

Al principi no en tenia ni idea, però em vaig anar especialitzant. Em van demanar que muntés una xarxa d’informadors fora d’Espanya i ho vaig fer, vaig organitzar una xarxa d’intel·ligència en setze països africans.

Com es munta una xarxa?

El més complicat és establir els contactes, després cal esperar. A vegades aconsegueixes bona informació, que és la que passes als teus superiors, però d’altres, no val res.

Quina informació havia d’aconseguir?

Saber qui són els responsables en cada baula de la cadena que catapulta els immigrants africans cap a Espanya, on recalen, qui organitza els viatges, on es fabriquen els motors de les pasteres...

On és l’epicentre d’aquestes màfies?

El responsable és en tercers països que no tenen relació ni amb el punt de partida dels immigrants ni amb la seva destinació final.

La seva vida va córrer perill?

Sí. Especialment durant la meva estada a Nigèria. Allà la vida val molt poc i em vaig veure embolicat en un parell d’episodis molt perillosos.

Hi ha línies vermelles que no creuaria?

La funció d’un espia és obtenir les dades que li demanen. Sigui el que sigui.

Sense preguntar per què?

Si tens reserves ètiques, no pots dedicar-te a l’espionatge.

Proporcionaria pistes amb l’objectiu d’eliminar a algú?

Sí. Però no preguntes per què et demanen les dades. I tampoc t’ho adverteixen.

Hi deu haver danys col·laterals...

Una empresa de càtering havia de servir un sopar al rei en un esdeveniment i vam descobrir que un dels cambrers era un extremista. Va ser acomiadat.

Hi ha remordiments?

Per això hi ha els serveis d’intel·ligència. En el meu cas, considero que les meves operacions van permetre avortar operacions de vaixells negrers, carregats amb immigrants estafats.

Hi ha gihadistes a Ceuta, com sosté la sèrie «El Príncipe»?

És simple ficció, no és un lloc de captació.

Què en pensa que a Catalunya es creï un servei d’intel·ligència?

Cada govern té els seus propis interessos tant en temes de seguretat com econòmics. Si hi ha un poderós teixit empresarial amb rellevància internacional entenc que la intel·ligència a nivell autonòmic és un signe de maduresa. Una altra cosa és recórrer a quatre policies i dedicar-los a no se sap ben bé què.

El seu pròxim llibre aborda la intel·ligència econòmica, una assignatura pendent a l’estat espanyol.

És un dels pocs països europeus que no té aquesta arma d’espionatge, tot i que s’està gestant el SIE -Sistema d’Intel·ligència Econòmica- al voltant del qual ja s’estan lliurant lluites palatines de poder.

És tan important?

És una peça fonamental de la seguretat. Ara necessitem menys militars i més economistes.

Afavorirà interessos de determinades empreses?

Ha de protegir els interessos econòmics de l’Estat, no de les empreses, encara que indirectament pot ajudar grans firmes estratègiques.

El SIE serà controlat pel CNI?

Entenc que no, si no hi ha una sorpresa final, encara que tindrà un paper rellevant. El problema és que ara per ara el CNI té poc a oferir a aquelles empreses multinacionals que funcionen bé en el terreny internacional. Més aviat és al revés. D’aquí a uns anys la situació pot canviar.

Hi ha molta demanda d’intel·ligència en el sector privat?

No hi ha cap multinacional que inverteixi a Espanya sense haver demanat informes exhaustius dels seus futurs socis.