La major part del greix en un humà adult és blanc o dolent (mixelins) i amb ajuda de l'exercici es pot revertir en bo o marró, que és el que es crema per produir calor, una via que s'ha presentat com a bona per combatre l'obesitat però que ha resultat no ser-ho per al càncer.

I és que, segons un estudi publicat a Cell Metabolism, aquest procés "cremagreixos" és el que produeix en els malalts de càncer la caquèxia, una síndrome que els provoca extrema primesa i debilitat -no l'avanç del tumor en si-, i que és l'autèntica causa de la mort d'un terç dels pacients afectats per un tumor.

Els responsables d'aquest estudi són investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), entre ells Michele Petruzzelli, que assenyala que "és el primer cop que aquest fenomen que podem anomenar cremagreix s'associa a un efecte negatiu".

"En la naturalesa tot és així, tot és equilibri. El que és bo en alguna cosa és dolent en un altre context, no hi ha res bo en si mateix", declara a Efe aquest investigador, que recorda que un pacient amb càncer és molt diferent d'un amb obesitat.

El bioquímic José Manuel Bautista, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Complutense de Madrid, posa en valor aquest treball i indica que de processos "contradictoris" d'aquest tipus n'existeixen molts en el cos.

El progrés dels tumors té efectes a distància en altres teixits, com el que ara els investigadors del CNIO publiquen: "el que és potencialment bo per lluitar contra l'obesitat resulta letal per als malalts de càncer, que els fa consumir ràpidament les seves reserves energètiques de l'organisme", afirma a Efe Bautista. Per arribar a les conclusions del treball de Cell Metabolism, Petruzzelli i els seus companys van treballar amb dotze ratolins amb diferents tipus de càncer, en els quals van observar nombrosos canvis en els seus òrgans que variaven en funció del tipus de tumor.

No obstant això, segons el CNIO, l'efecte de la transformació de greix blanc en marró es va donar en tots ells i molt ràpid, abans que es manifestessin els símptomes ja coneguts de la caquèxia. La importància del procés de transformació del greix blanc o dolent en greix marró o bo es va descobrir fa dos anys. La major part del greix en un humà adult és blanc -teixit adipós blanc- i se sap que la seva principal funció, però no l'única, és emmagatzemar energia El greix marró, en canvi es crema per produir calor; el greix dels bebès i dels animals que hibernen és així. En el context de l'actual epidèmia d'obesitat, el greix blanc ha estat anomenat greix dolent i el marró, greix bo. La troballa que els humans adults poden convertir el greix blanc en marró mitjançant exercici o l'exposició a baixes temperatures ha obert una nova via d'atac a l'obesitat i de fet ja està en marxa la recerca d'eines farmacològiques per induir la transformació.

El treball de Cell Metabolism no avança res sobre cadascun d'aquests greixos, però posa en relleu que el que és bo en obesitat, en els malalts de càncer ha de ser combatut. Si s'aconsegueix reduir la transformació del teixit gras -pas del greix dolent al bo-, els símptomes de la caquèxia milloren, encara que no desaparegui del tot. I com? Bloquejant un dels agents que promouen l'activació del sistema immune, una molècula anomenada citoquina IL6.

Segons explica Petruzzelli, ja se sabia que la IL6 estava involucrada en la caquèxia, però en aquest treball "hem vist que també té un paper en la transformació del greix blanc". Però aquesta citoquina és només una de les moltes implicades, per la qual cosa bloquejar-la no és suficient. Per aquest motiu aquest equip de científics, que ha portat les investigacions dins del Programa de la Fundació BBVA-CNIO, continua buscant noves molècules que puguin ser més eficaces.