Els riscos que del tractament subministrat des de diumenge al pare Miguel Pajares, primer espanyol i europeu contagiat d'Ebola, no es coneixen perquè "no s'han fet assajos", segons explica la microbiòloga Miriam Fernández, de la Clínica Universitat de Navarra. Aquest tractament, amb el sèrum experimental ZMapp, "intenta administrar una resposta immune externa al pacient", i és una barreja d'anticossos diferents que s'han produït en ratolins infectats amb el virus.

La microbiòloga indica que per poder comercialitzar aquest tractament calen una sèrie d'assajos clínics que comporten quatre fases, "la primera per a la seguretat i les següents per comparar l'eficàcia entre individus infectats i no infectats". Aquest procés "suposa almenys un any" però, en declarar-se l'alerta i "en haver-hi una necessitat d'alguna cosa el més ràpid possible", l'única possibilitat d'utilitzar-és a manera de prova.

Però en la utilització de forma experimental, no es poden saber la seva efectivitat ni els seus efectes secundaris amb prou certesa per passar a la producció massiva.

D'altra banda, cal explicar que "hi ha investigadors que estan suggerint la possibilitat d'utilitzar els sèrums de pacients que han sobreviscut a la infecció", cosa que "també té els seus riscos, perquè cal assegurar que no hi ha restes del virus en absolut".

El religiós de Ghana George Combey, company del sacerdot Miguel Pajares, va morir la nit de diumenge a ahir, dilluns, a Monròvia (Libèria), a causa del virus, segons va informar l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.

En el moment de la repatriació de Pajares, dimecres passat, es desconeixia que Combey estigués infectat i no va ser fins aquest dissabte quan el mateix orde va informar-ne. A més, dissabte passat la religiosa congolesa Chantal Pascaline, també companya de Pajares a l'Hospital de Monròvia, va morir a causa de l'Ebola, tot i les cures que estava rebent per part d'un infermer voluntari, que també atenia el germà Combey.

A Libèria continua lluitant contra la malaltia la germana Paciencia Melgar, que treballava amb Pajares, Pascaline i Combey.

Mentre aquestes religiosos romanen al país, l'organització religiosa SIM USA, per a la qual treballava la missionera nord-americana Nancy Writebol i que va contraure l'Ebola a l'Àfrica, ha anunciat que un grup de missioners exposats a la malaltia a Libèria tornaran a EUA i seran posats en quarantena.

Els dos nord-americans malalts d'Ebola, la missionera Nancy Writebol i el també missioner i doctor Kent Brantly, continuen el seu tractament en unitats aïllades de l'Hospital Universitari d'Emory, a Atlanta, on van ser traslladats des d'Àfrica.

Pel que fa a la situació a l'estat espanyol, s'incrementa la preocupació entre els col·lectius que pensen que poden tenir algun contacte amb persones potencialment infectades.

El Sindicat de Treballadors de l'Administració de Justícia (STAJ) ha demanat al govern central i la Junta d'Andalusia que facilitin un protocol d'actuació per als treballadors que tenen contacte amb ciutadans procedents de països en els quals s'estan produint morts per Ebola. I la Direcció General de la Policia ha informat els sindicats que les unitats o casernes policials que sol·licitin material per protegir-se del virus de l'Ebola el rebran en 24 hores des de la seva petició i no existiran restriccions per a la seva adquisició, segons ha informat la Direcció General de la Policia als sindicats.

Tanmateix, fons sanitàries diuen que a la frontera africana i especialment a Melilla no existeixen, de moment, motius de l'alarma. Aquestes fonts han indicat que el període d'incubació de la malaltia és d'entre dos i 21 dies, mentre que un immigrant de Guinea, Libèria o Sierra Leone triga a arribar a les proximitats de la ciutat entre un i diversos mesos (i fins i tot anys). En la situació actual, és més probable que una persona contagiada del virus de l'Ebola arribi abans per l'aeroport de Barajas. Malgrat tot, els immigrants que passen il·legalment a Melilla són sotmesos a controls sanitaris en ingressar al Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI).