Es va apartar del poder fa vuit anys per malaltia i manté des de llavors un baix perfil públic però Fidel Castro, que aquesta setmana ha fet 88 anys, sembla haver aprofitat seu retir per conrear dues de les seves passions: l'actualitat internacional i els estudis científics.

Encara que molta menys freqüència que en els primers anys de la seva convalescència, la signatura de Fidel Castro apareix intermitentment a la premsa oficial i gairebé sempre per referir-se a assumptes internacionals. En els seus tres últims articles, publicats entre el 18 de juliol i el 5 d'agost, no va dubtar a culpar Ucraïna la caiguda de l'avió de Malaysia Airlines; en un altre vaticinar que Rússia i la Xina estan cridades "a encapçalar un nou món" i en l'últim blasmava l'"holocaust palestí a Gaza".

Fidel Castro segueix atent als esdeveniments del món segons ha el seu fill Àlex, que assegura que el seu pare es manté en bones condicions de salut, amb un ritme de vida normal, propi de la seva avançada edat, i investigant.

En els últims anys, a través dels seus articles o comentaris de personalitats que l'han visitat, s'ha conegut que el "comandant en cap" dedica bona part del seu retir a estudiar les possibilitats per a la multiplicació d'aliments i investigar cultius com la morera i la "moringa", una planta que es va posar de moda fa un parell d'anys a l'illa i fora d'ella. Dels resultats dels seus experiments va parlar recentment amb el president xinès, Xi Jinping, que va estar a Cuba al juliol i amb qui va recórrer "àrees de pastura i farratge" d'acord amb la informació oficial divulgada en aquell moment.

Precisament, les reunions a casa amb personalitats i mandataris que visiten l'illa és una altra de les activitats de Fidel Castro, que aquest any s'ha vist amb almenys set presidents que van acudir al gener a la Cimera de la Comunitat d'Estats Llatinoamericans (CELAC ) i amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, convidat a aquest fòrum. Les últimes visites que ha rebut van ser la del president rus Vladímir Putin, i el xinès Xi Jinping, ambdues el juliol.

Castro va néixer el 13 d'agost de 1926 a Birán (Holguín, orient) i va ser el tercer dels set fills del segon matrimoni d'Ángel Castro, un emigrant gallec que va prosperar a l'ombra de les multinacionals nord-americanes dels anys 30.

El 1953 davant el tribunal que el va condemnar pel fracassat assalt a la Caserna Montcada de Santiago de Cuba, la seva primera acció armada contra el règim de Fulgencio Batista, Castro es va encomanar al judici de la Història amb una frase que porta el segell distintiu de la seva personalitat : "Condemneu, no m'importa, la Història m'absoldrà".

Castro va començar la batalla de Sierra Maestra (1956-1959) després del "naufragi" del iot Granma (segons ho va descriure el Che Guevara), amb el qual va desembarcar a Cuba procedent de Mèxic acompanyat de 81 homes.

El jove advocat que es va enfrontar a Batista en una guerra desigual, va saber aprofitar el descontentament social generat per aquella dictadura i guanyar-se el suport popular.

Va crear el seu propi model per a Cuba: un comunisme caribeny alimentat de marxisme-leninisme, amb base nacionalista llegada pel pròcer independentista José Martí i amanit de les seves pròpies aportacions. El règim resultant s'ha mantingut per dècades acompanyat per un eficaç aparell de seguretat que manté a ratlla als dissidents i una sòlida xarxa d'organitzacions de masses.

A Fidel Castro no el van apartar del poder ni els Estats Units, el seu enemic i màxima obsessió, ni la caiguda del bloc soviètic fa dues dècades o la gravíssima crisi econòmica en què va quedar sumida Cuba: només la malaltia el va obligar a retirar-se.

El 2006, una greu malaltia intestinal va portar a delegar els seus càrrecs al seu germà Raúl, fins llavors ministre de les Forces Armades Revolucionàries i segon home del règim.

El 2008 Raúl Castro, que té 83 anys, va ser ratificat com a president de Cuba i reelegit per a un segon mandat l'any 2013. Des del seu retir, Fidel ha assistit al procés de reformes econòmiques i socials emprès pel seu germà per actualitzar el sistema socialista, amb mesures com una controlada obertura a la iniciativa privada.

També en els últims anys ha perdut a diversos dels seus millors amics, com el president veneçolà Hugo Chávez, mort per un càncer el 2013, i l'escriptor colombià i Nobel de Literatura, Gabriel García Márquez, que va morir el passat mes d'abril.