Una nova anàlisi de restes procedents de 40 emplaçaments arqueològics, des de Rússia fins a Espanya, ha permès precisar que els neandertals van coincidir a Europa amb els humans moderns durant un període de entre 2.600 i 5.400 anys.

A partir d'una tècnica millorada de datació per radiocarboni, investigadors liderats per un equip de la universitat britànica d'Oxford detallen en un estudi publicat a la revista Nature que els neandertals van desaparèixer d'Europa fa uns 40.000 anys.

No va ser una extinció abrupta, segons els científics, sinó un procés gradual que va seguir el seu propi ritme en diferents punts del continent.

La nova cronologia posa en relleu el patró que va seguir la desaparició dels neandertals i "suggereix que probablement van sobreviure algunes petites poblacions en punts concrets d'Europa abans d'extingir-se", va explicar Thomas Higham, responsable de la investigació.

Els mil·lennis en què els neandertals i els humans moderns van coincidir al continent suposen "un temps ampli per a la transmissió de comportaments culturals i simbòlics, així com per a possibles intercanvis genètics", subratlla l'estudi.

Els investigadors descriuen l'Europa d'aquest període de transició, entre el paleolític mitjà i superior, com un "mosaic de poblacions".

D'acord amb els autors de l'estudi, fa 45.000 anys, abans que comencés aquest procés de canvi, Europa era essencialment neandertal, amb petits reductes d'humans moderns en certes regions.

Aquesta distribució va canviar en els següents mil·lennis, una evolució que es va forjar al llarg de 25-250 generacions, segons el lloc geogràfic.

El professor de la Universitat del País Basc Álvaro Arrizabalaga, un dels investigadors que participen en l'estudi, va puntualitzar que, si bé "no es pot descartar que hi hagués intercanvis culturals i genètics entre els dos grups", aquesta és la "gran pregunta que queda encara pendent per confirmar a Europa". "Sí que sabem que es va produir [l'intercanvi] al Pròxim Orient", ha afegit.

Determinar la relació espacial i temporal entre els neandertals i els humans és essencial per comprendre el procés que va portar a la desaparició dels primers.

Les limitacions tècniques han resultat un dels reptes més seriosos per als investigadors en aquest camp, ja que les restes arqueològiques que s'acosten a la frontera dels 50.000 anys conserven tan poc carboni 14 que resulta difícil obtenir datacions precises.

Per a aquest nou estudi, els científics han tornat a analitzar mostres d'emplaçaments arqueològics europeus clau, a la llum de la tècnica de datació de radiocarboni amb un accelerador d'espectrometria de masses (AMS, en anglès), per determinar que el període mosterià, associat amb els estris i la indústria neandertals, va acabar a Europa entre 41.030 i 39.260 anys enrere.