09 de abril de 2015
09.04.2015

Arsuaga: la ciència tracta coses que afecten tots els ciutadans

Posa com a exemples
els transgènics, el 'fracking', l'eugenèsia, la clonació i els recursos naturals

09.04.2015 | 00:00
Juan Luis Arsuaga

Parlar de ciència és "parlar de temes que afecten diàriament tots els ciutadans", i no "d'una col·lecció de curiositats", sinó de qüestions molt pràctiques que afecten la societat "molt directament" i que tenen "una base tecnològica o científica", segons l'investigador Juan Luis Arsuaga.
Aquest paleontòleg, director científic del Museu de l'Evolució Humana (MEH) i codirector de les excavacions d'Atapuerca (Burgos), va participar ahir en el fòrum CiT en 60 minuts, una iniciativa de l'Agència EFE per divulgar el paper de la R + D + I que es fa a Espanya. El debat va tenir també la presència del president de l'Associació Espanyola de Comunicació Científica, Antonio Calvo Roy, i del director del departament de Cultura Científica del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (UAM -CSIC), José Antonio López Guerrero.
Per a Arsuaga, encara que "aparentment la societat no tingui interès per les publicacions científiques, sí que en té per una sèrie de qüestions que l'afecten molt directament" i que al seu dia van ser una publicació científica.
L'alimentació, els transgènics, el fracking, l'eugenèsia, la clonació, els recursos naturals són alguns dels temes que preocupen els ciutadans i sobre els quals cal adoptar decisions que "solen prendre els poders públics sense el debat de la societat", i sense les dades i coneixements científics necessaris. Segons la seva opinió, hauria d'haver-hi un espai en els mitjans de comunicació per al debat científic perquè "aquest és el paper de l'investigador en la societat: produir criteris perquè la societat democràtica prengui les decisions".
Pel que fa a la qualitat de la informació científica espanyola, Arsuaga va advertir que perquè hi hagi una bona comunicació científica "hi ha d'haver alguna cosa per explicar", perquè "si no hi ha història, no hi ha res per explicar. Aquest país el que necessita és producció científica de primer nivell, així tindrem moltes coses per comunicar".
Arsuaga va reconèixer, però, que la majoria de les publicacions científiques són aportacions "interessants" que "es poden explicar" però que no generen grans titulars. "No totes les aportacions són històriques. L'ús del superlatiu té un límit".
Això sí, Arsuaga va admetre que no té "clar" que els científics sàpiguen i/o hagin de fer divulgació; la divulgació l'han de fer els dÁvulgadors professionals, perquè "un científic sempre explicarà la seva visió de la jugada".
Per la seva banda, Calvo Roy va remarcar que, si bé hi ha una connexió, no és el mateix divulgació que periodisme científic. "El periodisme científic l'han de fer els periodistes perquè és informació, és explicar avui el que sabem avui". Calvo Roy va lamentar que els científics ocupen "sovint" l'espai dels periodistes en els mitjans de comunicació perquè "això va en detriment de la professió". Els periodistes, va dir, no han d'adoptar una posició de cheerleader de la ciència, on tot el que es publica està bé.
D'altra banda, va considerar que en ocasions els científics no tenen "l'empatia" necessària per comprendre que "no ets un portaveu de les seves idees, sinó un periodista que ha d'explicar la seva troballa a un públic al qual potser no li importa gaire".
López Guerrero, per a qui la societat té dret a estar informada del que fan els científics, va declarar que la capacitat de donar opinió ha d'anar unida al "principi d'autoritat i coneixement", perquè"no totes les opinions són igual de vàlides en investigació". Aquest biòleg molecular, que participa en diversos espais radiofònics, va lamentar que en molts mitjans no existeixi una secció de ciència o no se li doni la importància que es mereix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema