hipster o clergue. A l'Iran no hi ha una altra alternativa per descriure els qui porten una barba frondosa i tancada, en una estranya i inusual aliança entre moda alternativa i ortodòxia religiosa en un país on el borrissol facial és vist amb rebuig per la immensa majoria de la població.

Al contrari del que assenyalen els clixés estètics a l'ús sobre l'Iran, pels carrers de les ciutats iranianes és difícil trobar gent barbuda, i els pocs que hi ha són inexcusablement o joves artistes contraculturals vestits a l'última o veterans i piadosos religiosos.

La revolució no va imposar el seu ús i pocs, llevat dels molt creients o els funcionaris públics, van deixar d'afaitar-se. D'aquesta manera, en un estrany joc d'oposicions, rasurar completament i de forma diària es va convertir en una forma d'expressió contrària al règim, mentre que portar una barba de quatre dies és l'estètica que s'associa amb els seus partidaris, la policia, els militars i els basiji, els milicians islàmics que responen directament al líder suprem Ali Khamenei.

"Això era així, només aquests portaven barba. Però ara s'està posant molt de moda entre els joves i els més alternatius. És una cosa que es veu en l'estètica masculina internacional i aquí també es dóna. De fet, porten barbes més llargues i frondoses que les dels religiosos", comenta Ali, propietari d'un cafè i model masculí.

Reza, dissenyador de roba i posseïdor d'una més que respectable barba, és un dels nous iranians que aposten per aquest complement per qüestions exclusivament estètiques. "Trio portar barba perquè va amb el meu estil de vida i amb el meu estil de vestir, que és gòtic. La barba queda bé", afirma. Un altre "nou" barbut, Mohammad Ali, propietari d'una botiga d'art, ha reconegut aquest caràcter "bipolar" de la barba a l'Iran i també el rebuig que la major part de la població sent cap als qui la porten, al seu judici un "prejudici" que "la gent comuna" sempre sent cap al que és més "alternatiu".