L'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) podria ser provocada per fongs, segons un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).

L'equip de científics del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (centre mixt UAM i el CSIC), liderat per Luis Carrasco, ha trobat proteïnes fúngiques i DNA de diverses espècies de fongs al cervell i líquid cefaloraquidi de pacients que van tenir ELA.

"Les nostres observacions proporcionen proves concloents de la infecció per fongs en els pacients amb ELA analitzats, el que suggereix que aquesta infecció pot tenir un paper en l'etiologia de la malaltia o pot constituir un factor de risc per a aquests pacients", assenyalen els investigadors en el resum del treball.

Les diferents espècies de micosis trobades (entre altres Candida albicans, Cryptococcus spp. I Malasezzia spp.) podrien ser la causa d'aquesta malaltia, segons proposen els investigadors en el seu treball publicat a International Journal of Biological Sciences.

"Els nostres estudis sobre talls de teixit de cervell demostren l'existència de material fúngic i corpuscles intracel·lulars, als quals hem anomenat endomicosomes. Aquestes estructures fúngiques poden detectar-se mitjançant immunofluorescència, usant anticossos que reaccionen específicament contra proteïnes de fongs", detalla Carrasco en una nota de premsa remesa per la UAM.

L'ELA és una devastadora malaltia que afecta les neurones motores. En la majoria dels casos provoca la mort en un període de dos a cinc anys, i casos com el del reconegut cosmòleg Stephen Hawking, que sobreviu a la malaltia des de fa més de 50 anys, són excepcionals. Actualment es desconeix la causa de malalties neurodegeneratives com l'esclerosi múltiple, la malaltia d'Alzheimer, la malaltia de Parkinson i l'esclerosi lateral amiotròfica.

L'equip de Carrasco ha publicat recentment diferents treballs que també vinculen les infeccions fúngiques amb la malaltia d'Alzheimer i l'esclerosi múltiple. A més, la diversitat en l'evolució i la severitat en els símptomes clínics observats en aquest tipus de malalties semblen estar relacionades amb el rerefons genètic de cada persona i l'estat del seu sistema immune, recorda la UAM en la seva nota.