01 de maig de 2015
01.05.2015

Memòries de l'abstemi Salvador Dalí en un dels temples de l'alcohol parisenc

El pintor no bevia, però el seu hotel de París serveix un còctel batejat amb el nom "Gala i Dalí"

01.05.2015 | 00:00
El "Gala i Dalí" és un còctel que té maduixa, vodka i menta

Tot i que Salvador Dalí era abstemi, el bar del luxós hotel Le Meurice de París serveix en el seu honor el "Gala i Dalí": un còctel de maduixa, vodka i menta preparat per una llegenda viva de l'alquímia amb alcohols, William Oliveri. "Com deia el mestre Dalí, la menta sempre va bé perquè és un afrodisíac. Estava boig. Ell no bevia, però a ella li agradava el vodka, com a bona russa", relata a Efe Oliveri, que fa 37 anys és al capdavant d'un dels salons de còctels més prestigiosos de París.
Va néixer a Sicília fa 65 anys, va estudiar amb els jesuïtes i es va formar per barrejar begudes en creuers de luxe. Però es va quedar a terra ferma, va aprendre idiomes en bars de mig Europa i es va instal·lar a la barra del palauet Le Meurice.
"Dalí mai venia al bar, excepte per veure el comte de Barcelona Joan de Borbó, fill d'Alfons XIII i pare de Joan Carles I", recorda el bàrman sobre els costums de l'artista en un hotel on residia un mes l'any. "Es va obrir la porta. Era Dalí, amb una capa negra, els cabells llargs i el bigoti agressiu. I els ulls que li sortien, això va ser el que més em va impressionar. Es va ajupir i va besar les sabates al comte de Barcelona. No ho oblidaré mai. Què fa aquest boig?", riu el mestre cocteler.
Oliveri gesticula i somriu mentre flota per la barra que habita des de fa quatre dècades, on ha servit a Sofia Loren, Marcello Mastroianni, Claudia Cardinale, Catherine Deneuve...
Té més pèl al bigoti que al cap, llueix corbata al coll i mocador a la solapa. En realitat es diu Guillem, però va adoptar William com a "nom de guerra" per adaptar-se a la clientela anglòfona.
Quan va aparèixer Dalí, el comte de Barcelona gaudia d'un Martini Dry amb molt vodka i cirereta, continua Oliveri. Estupefacte davant l'estrafolària reverència del pintor, que s'autoproclamava "metafísicament" monàrquic, el comte va demanar a William que servís a l'artista un glop.
"Oh, no, ma-jes-tat! El meu cor voldria, però el meu fetge m'ho impedeix", va contestar Dalí, que campava al seu aire per Le Meurice, un hotel que en 180 anys d'història ha allotjat Txaikovski, Elizabeth Taylor, el sultà de Zanzíbar, Plácido Domingo, Franklin D. Roosevelt i Madonna, entre d'altres.
El rei Alfons XIII d'Espanya solia ocupar la suite presidencial 106-108, la mateixa que demanava Dalí en les llargues estades a l'hotel, des dels anys cinquanta fins a poc abans de la seva mort en la Figueres natal (1904-1989).
Un dia el pintor es va trobar que la tapa de fusta del vàter havia estat substituïda per una de plàstic, i va exigir que reinstal·lessin l'excusat original. "Vull el tron on la seva majestat posava el seu cul reial!", va dir furiós Dalí, a qui solia acompanyar Babou, un petit lleopard colombià al qual havia llimat les dents i les ungles. El seu amic i actor Carlos Lozano deia que només va veure somriure una vegada el felí, quan es va escapar per l'hotel i va fer "córrer els clients com rates per coberta". De vegades es passejava pels passadissos del palauet muntat en la seva moto chopper, un cop va fer que li pugessin un cavall a la seva habitació i una altra vegada va encarregar un ramat d'ovelles. També pagava les netejadores per capturar mosques vives al Jardí de les Tulleries, davant de l'hotel.
Les parets de Le Maurice no només xiuxiuegen històries sobre Dalí. Allà van oferir el 1918 el seu sopar de noces Pablo Picasso i la seva primera esposa, va ser una caserna general nazi durant la Segona Guerra Mundial, Woody Allen el va utilitzar com a decorat i Coco Chanel com a portal. Però la discreció és la norma en una casa que presumeix de llogar habitacions, guardar secrets i vendre somnis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema