El cicle Músiques de Butxaca de l'Ateneu Igualadí acull Paul Kalson
Els concerts, en format acústic i de to intimista, apleguen músics i públic a l'escenari del teatre
Paul Kalson, al teclat i a mitja veu / Ateneu igualadí
Afegeix-nos a GooglePEP TORT/redacció IGUALADA
El segon concert de l'actual cicle de concerts Músiques de Butxaca de l'Ateneu Igualadí va convidar Paul Kalson. La iniciativa ofereix concerts de diversos estils musicals, en format acústic i de to intimista, adequat per a l'espai, ja que intèrprets i públic s'apleguen a l'escenari del teatre modernista. També s'hi afegeix un gintònic com a benvinguda gràcies al patrocini d'una marca de ginebra.
De la primera proposta de Músiques de Butxaca amb el ritme, el swing i la força dels Manmbo Jambo es va passar a l'intimisme, l'alegria serena i la claredat de Paul Kalson i els seus dos acompanyants: Armando Erenas a les guitarres i Tito Torres a la bateria.
Kalson va cantar un repertori ben equilibrat entre versions d'estàndards de rithm&blues, pop i soul, portades magistralment al seu terreny, i temes propis. Una barreja pensada, equilibrada, suau i rítmica, sense estridències, amb silencis plens, rics, lluminosos i eteris, tot ple d'insinuacions i bons detalls d'improvisacions.
Només començar, declaració d'intencions: tot sol, al teclat, a mitja veu, amb un to pausat i lent que, de fet, semblava més que cantés a cappella que no pas amb acompanyament musical. I tot seguit es va passar dels temes aliens al propis sense alts i baixos, seguint un fil argumental clar i sensat: un concert refinat, suau, modulat...
Cal destacar la captivadora veu de molts matisos de Kalson, que va de l'agut lluminós als falsets més alegres i gesticulats. Una veu rica i neta que no necessita grans acompanyaments sonors, ni molt volum per fer-se sentir, per omplir l'espai. Una veu suau i dolça, no pas fluixa, intensa, però no estrident. Juga magistralment amb les insinuacions sonores, els silencis mesurats però plens, les improvisacions i els matisos ben definits i acolorits.
A destacar també la feina dels altres dos músics. Per una banda, Tito Torres, el bateria que duia el ritme d'una forma suau i delicada.
I la gran descoberta va ser la del guitarrista, Armando Erenas, que vestia els racons i els plecs dels silencis amb una suavitat i una riquesa de matisos difícilment imaginable en una guitarra elèctrica.
La propera cita de Músiques de Butxaca serà el proper 5 de juny, amb Pau Vallvé.
- José Abellán, cardiòleg: 'En realitat no són 10.000 passos al dia, són molts menys i importa molt com els donis
- Sílvia Cubo Pons, la candidata d'Aliança Catalana: 'Estic preparada per assumir la responsabilitat de ser la primera batllessa de Manresa
- L'alcaldessa de Solsona acomiada amb emoció a Miquel Pérez, hereu de les comarques lleidatanes: 'La seva manera de fer l'ha convertit en un referent
- M'han punxat, m'han punxat!', el crit de Carles Vilajosana després de patir la ganivetada mortal a Manresa
- De buscar mallots de llana a convertir-se en la roba oficial de la Portal Attack: neix a Casserres un projecte que uneix tèxtil i ciclisme
- Els joves acusats de ser els autors de l'homicidi de Manresa, una vida enfrontada a l'educació i la societat
- Manuel, ensinistrador caní: «Si el teu gos fa això quan arribes a casa, t’està intentant dir alguna cosa»
- Sílvia Cubo Pons serà la candidata a Manresa d'Aliança Catalana a les municipals del 2027
