La ciutat italiana de L'Aquila s'afanya encara a renéixer després del terratrèmol que la va arrasar el 2009, però al mateix temps afronta l'amenaça d'una consegüent crisi econòmica i d'un angoixant risc de despoblació.
Des de la distància, L'Aquila es perfila entre els imponents Apenins centrals, poc nevats per l'època, i coronada per desenes de grues que marquen el lloc d'una tragèdia encara molt present en les vides dels seus habitants. La nit del 6 d'abril del 2009 el terra d'aquesta ciutat es va obrir, sacsejat per un terratrèmol de 5,8 graus de magnitud en l'escala de Richter que va provocar la mort de 309 persones i al voltant de 15.000 ferits i 60.000 desplaçats. La ciutat, capital de la regió dels Abruços i de poc més de 69.000 habitants, va quedar arrasada i en l'actualitat, gairebé set anys després, encara es troba immersa en la seva reconstrucció.
La portaveu de l'alcaldia, Mi-chela Santoro, explica que les labors prossegueixen a dos ritmes diferents: mentre que la perifèria està pràcticament acabada, el seu centre històric continua molt danyat. I és que el cor de la urbs, envoltat per una muralla medieval de més de cinc quilòmetres de longitud, s'ha convertit en una gegantina obra a cel obert, els carrers de la qual són transitats pels operaris i tècnics empleats per a la seva reconstrucció.
El paviment empedrat segueix esquerdat, els edificis assegurats amb tota mena d'estructures i les botigues mantenen la persianes abaixades.
Entre tots els desperfectes, crida l'atenció els de l'església tardobarroca de Santa Maria del Sufragi, que va perdre la cúpula després del sisme i que continua envoltada per una infinitat d'estructures metàl·liques que oculten completament el seu aspecte.
A les fonts del centre no hi corre l'aigua, als racons s'hi amunteguen els materials de construcció i als carrers hi regna un silenci únicament trencat pel so de formigoneres, trepants, martells i altres eines.
