Tutankamon va ser enterrat amb una daga feta d'una planxa que va venir, literalment, de l'espai, segons l'anàlisi de la composició de la petita espasa de ferro trobada al sarcòfag del faraó.
Usant espectrometria de fluorescència de raigs X portàtil no invasiva, un equip d'investigadors italians i egipcis va confirmar que la daga de ferro col·locada a la cuixa dreta del cos momificat de Tutankamon té origen meteòric.
L'equip, que inclou investigadors del Politècnic de Milà, Universitat de Pisa i el Museu Egipci del Caire, detalla els seus resultats a la revista Meteoritics and Planetary Science.
L'arma, ara en exhibició al Museu Egipci del Caire, va ser descrita el 1925 per Howard Carter, qui va descobrir tres anys abans la tomba plena de tresors, com "una daga d'or molt ornamentat amb un pom de vidre."
Feta de metall no oxidable, homogènia, la fulla està finament decorada amb un mànec d'or. Es completa amb una funda d'or adornada amb un estampat de flors de lliri en un costat i plomes en l'altre, rematada amb el cap d'un xacal.
Les últimes millores tecnològiques han permès als investigadors determinar la composició de la fulla. "El ferro meteòric està clarament indicat per la presència d'un alt percentatge de níquel", va dir a Discovery News Daniela Comelli, del Departament de Física de la Universitat Politècnica de Milà, autora principal de l'estudi.
De fet, els meteorits de ferro estan majoritàriament fets de ferro i níquel, amb quantitats menors de cobalt, fòsfor, sofre i carboni.
Si bé els artefactes fabricats amb mineral de ferro extradído en pedreres tenen un 4 per cent de níquel, com a màxim, el full de ferro de la daga del faraó Tuntakamó registrava un 11 per cent de níquel.
La confirmació addicional de l'origen meteòric de la fulla ve de les traces de cobalt. "La proporció de níquel i cobalt en el full de la daga és consistent amb la dels meteorits de ferro que han conservat la relació condrítica primitiva durant la diferenciació planetària en el sistema solar", va dir Comelli.
Comelli i els seus col·legues van investigar la possible font geogràfica de la fulla de ferro. "Prenem en consideració tots els meteorits que es troben dins d'una àrea de 2.000 quilòmetres de radi amb centre al Mar Roig, i vam acabar amb 20 meteorits de ferro", va dir Comelli.
"Només un, anomenat Kharga, va presentar un contingut de níquel i cobalt possiblement consistent amb la composició de la fulla", ha afegit.
El fragment de meteorit va ser trobat l'any 2000 en un altiplà de pedra calcària de Mersa Matruh, un port marítim al voltant de 230 quilòmetres a l'oest d'Alexandria.
L'estudi mostra que els antics egipcis atribuïen gran valor al ferro meteorític per a la fabricació d'objectes preciosos, possiblement percebent que aquests trossos de ferro que cauen del cel eren un missatge diví.
Comelli destaca que l'alta qualitat de la fulla de la daga del rei Tutankamon, mostra que la forja de ferro estava ja desenvolupada amb èxit al segle 14 aC.
