La tardor, que comença aquesta tarda a les 16.21 hora catalana, estarà dominada per cinc planetes, Júpiter, Urà, Venus, Mart i Saturn, i per les pluges d'estrelles conegudes com Dracónidas, Leónidas i les Gemínides, que es podran observar al llarg de tota l'estació.

Durant aquesta estació, que durarà 89 dies i 20 hores i finalitzarà el 21 de desembre amb el començament de l'hivern, tindrà lloc el canvi d'hora el diumenge dia 30 d'octubre recuperant així l'horari d'hivern, segons dades facilitades per l'Observatori Astronòmic Nacional (OAN)..

Durant aquesta estació, en la qual no es produirà cap eclipsi, hi haurà tres llunes noves (1 octubre, 30 d'octubre i 29 de novembre) i altres tres llunes plenes (16 d'octubre, 14 de novembre i 14 de desembre).

Pel que fa a les pluges de meteors, la primera pluja important de l'estació seran les Dracònides, el moment àlgid es produirà cap al 8 d'octubre, seguides de les Leònides, visibles cap al 17 de novembre i finalment les Gemínides, el màxim ritme se sol produir al voltant del 13 de desembre.

Durant la nit de tardor i al voltant de l'Estrella Polar es podran apreciar agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions: el Cigne, Cassiopea, l'Óssa Menor i la Girafa.

Les constel·lacions eclíptiques visibles en aquest període van de Capricorn a Verge i per sobre de l'eclíptica destacaran Pegàs i Andròmeda; per sota, la Balena i Orió i les estrelles Sirià i Proció.

Aquesta estació és l'època de l'any en què la longitud del dia es redueix més ràpidament: el Sol surt cada dia una mica més tard que el dia anterior i a la tarda es posa abans, sent l'escurçament del dia especialment apreciable a les tardes.

A més, a l'inici de la tardor, el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó es redueix en quasi tres minuts cada dia.

L'equinocci pot començar, com a molt, en quatre dates diferents (del 21 al 24 de setembre).

L'Observatori recorda que les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns són de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com a any tròpic).