Evitar l'impacte d'un asteroide contra la Terra. Aquest és precisament l'objectiu de la missió espacial AIM (Asteroid Impact Mission) en la qual participa des de 2015 el professor del Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal de la Universitat d'Alacant, Adriano Campo Bagatin, com a únic investigador espanyol membre del Comitè Coordinador.

Proposta de l'Agència Europea de l'Espai (AQUESTA), aquesta missió, conjuntament amb la seva homòloga nord-americana DART, formen la missió conjunta AIDA (Asteroid Impact and Deflection Assessment) que pretén comprovar, l'any 2022, si la tecnologia disponible actualment és capaç de desviar de la seva òrbita un asteroide d'uns 150 metres de diàmetre. "Aquest asteroide -que serà només un blanc de proves sense cap perill per a la Terra- orbita entorn d'un de més gran, denominat Didymos, i precisament aquesta oportunitat fa que la missió espacial AIM sigui quelcom únic, probablement irrepetible en dècades i de les que fan història", explica el professor de la UA.

Suport europeu

La part europea de la missió AIM s'enfronta a principis de desembre d'aquest any al seu repte més ambiciós fins el moment: aconseguir el suport econòmic definitiu per part dels ministeris encarregats dels diferents països participants. En el cas d'Espanya, l'organisme competent serà el recentment estrenat Ministeri, d'Economia Indústria i Competitivitat.

"Entre els països de pes a Europa, l'actitud d'Espanya és important i molt esperada per diferents raons. Aquest govern té la possibilitat de fer un pas al capdavant i afirmar clarament que Espanya és on necessita estar: entre els països que volen liderar iniciatives científic-tecnològiques il·lusionants com aquesta. La tornada econòmica serà positiva per a les empreses aeroespacials implicades i per a les institucions directament involucrades com és la Universitat d'Alacant, amb annexa la creació de llocs de treball i nous contractes per a joves tècnics i investigadors. Però potser el més important del suport explícit d'Espanya a AIM seria la tornada en termes de publicitat per als països involucrats i en termes del renovat interès cap a la ciència i el coneixement que despertarà entre les noves generacions", destaca Adriano Campo Bagatin.

Petits asteroides, els desconeguts

Els últims programes de cerca han identificat més del 90% d'asteroides grans propers a la Terra sense que cap d'ells representi una amenaça fins avui. No obstant això, el problema real resideix en els que són més petits. "Hi ha desenes de milers d'asteroides de la grandària suficient per travessar l'atmosfera com un ganivet la mantega, les òrbites de la qual s'acosten a la Terra contínuament, i que podrien causar incalculables danys humans i materials si finalment copegessin la seva superfície", explica Campo Bagatin.

En aquest sentit, un asteroide entre 100 i 500 metres de grandària, entrant en l'atmosfera amb una velocitat d'uns 100 mil km/h, pot formar un cràter d'1 a 10 km de diàmetre i arrasar una regió de la grandària de la Comunitat de Madrid. "D'aquests cossos es coneixen com a molt un 15-20%. Sent petits és difícil detectar-los i si un d'aquests estigués destinat a col·lisionar amb la Terra, quan ho descobríssim probablement seria possible posar remei amb pocs anys o dècades d'antelació", afegeix.

És per tot això, que la missió AIM compta amb el suport de desenes de científics i personalitats europees que han signat la carta I SUPPORT AIM, presentada en roda de premsa a Berlín dilluns passat 14 de novembre de 2016. Entre els signants, hi figura el reconegut cosmòleg britànic Lord Martin Rees, de la Universitat de Cambridge, i l'astrofísic i guitarrista de Queen, Brian May.