Jorge Javier Vázquez es troba recuperant-se de l'operació d'urgència a la qual va ser sotmès aquesta setmana. Totes les alarmes van saltar quan el presentador va haver de suspendre la seva actuació del passat diumenge a Tudela (Navarra) per trobar-se "indisposat".

Des d'aquest moment, el seu estat de salut havia estat tota una incògnita. Carlota Corredera confirmava aquest dimarts que el seu company havia estat intervingut d'urgència, una operació que ha sortit bé com assenyala el comunicat mèdic remès per l'hospital.

A petició de Jorge Javier Vázquez, l'equip mèdic ha explicat que en un comunicat què li ha passat al presentador: "El pacient Sr. Jorge Javier Vázquez va ingressar a l'hospital el passat dia 16 de març amb un quadre d'hemorràgia subaracnoidea d'origen aneurismàtic que va ser tractada per via endovascular amb un resultat plenament satisfactori. Durant el seu ingrés, el pacient ha estat en tot moment conscient, sense afectacions neurològiques i hemodinàmicament estable. L'evolució del seu quadre clínic està sent favorable. Jorge Javier Vázquez vol agrair les mostres d'afecte rebudes en els últims dies i al Dr. José Luis Caniego, al Servei de Radiologia Intervencionista, així com a la resta de personal facultatiu i d'infermeria de l'Hospital Universitari Sanitas La Zarzuela, que li estan atenent durant el seu ingrés".

JORGE JAVIER VÁZQUEZ: «El que més m'inquieta no és la meva mort, si no en com explicar-li a la meva mare»

Per part seva, Jorge Javier ha obert el seu cor a Lectures per a narrar en el seu blog el seu ictus i les hores prèvies a ser intervingut: "El dimarts comença a doldre'm el cap. Poc. Ho atribueixo al cansament. El dimecres a la nit me'n vaig al llit amb un dolor que comença a ser insofrible. Durant el dijous el dolor va i ve de manera intermitent i ho passo malament durant la gala: no puc elevar la veu perquè em retrunyeix de manera insuportable al cap".

Una situació que li ha portat a reflexionar sobre la mort: "Penso en el tumor que va matar al meu pare i a la seva tia. I el que més m'inquieta no és la meva mort, si no en com explicar-li-ho a la meva mare. Imagino què faria si em diguessin que em queda poc temps de vida i concloc que no em donaria per tirar-me als carrers i cremar-les. Al contrari. M'agradaria xerrar molt amb gent de diverses creences i aprendre a morir en pau". Un gran esglai del qual esperem que es recuperi molt aviat.