Pippi Calzaslargas (Pippi Långstrump en l'original suec), la nena més forta del món, el personatge ideat per l'escriptora Astrid Lindgren, compleix aquest cap de setmana 75 anys com a icona infantil i símbol feminista per diverses generacions.
L'aniversari de Pippi recorda el dia en què va ser publicat a Suècia el llibre homònim, el primer d'una desena d'obres d'un personatge que va adquirir fama mundial, gràcies també a una sèrie de televisió i a diverses pel·lícules.
La història de la nena amb poders màgics que viu sola en la granja Vila Villekula amb un cavall, un mico i un bagul ple de monedes d'or, que no vol créixer ni anar a escola, capaç de qüestionar l'autoritat dels adults, va tenir no obstant això un origen modest i un naixement complicat.
Quan la seva filla Karin va emmalaltir de pneumònia en 1941, Lindgren va idear el personatge a proposta de la petita per tal d'entretenir-la: li va explicar tantes històries sobre ella que va decidir portar-les al paper i, tres anys després, en el seu desè aniversari, li va lliurar el manuscrit del llibre.
Però aquest no va ser publicat fins al 1945, quan va guanyar un premi convocat per una editora, després que el principal grup suec hagués rebutjat l'original.
Pippi Mediaslargas, com se la coneix en molts països llatinoamericans, va acabar fent-se universal i traduïda a més d'un centenar d'idiomes, amb desenes de milions de còpies venudes, impulsada també per l'èxit de la sèrie de televisió estrenada en 1969.
El caràcter rebel d'aquesta nena pèl-roja amb trenes va representar per molts una visió menys autoritària de l'educació i un anhel de llibertat, vinculada al moment històric en què va ser escrita, la II Guerra Mundial.
La seva condició de dona independent, indiferent a les convencions fixades per a cada sexe, va fer d'ella també un símbol per les feministes.
Un aniversari alterat pel coronavirus
Per tal de celebrar l'aniversari del més cèlebre dels personatges d'Astrid Lindgren -autora també dels llibres sobre Emil, Lotta, Karlsson i Kalle Blomqvist- s'havien preparat actes en una dotzena de països, però han estat suspesos o ajornats per la pandèmia de Covid-19.
Entre ells figura un musical creat per Björn Ulvaeus, un dels integrants de l'extint quartet suec ABBA, que ha estat posposat per a l'estiu de 2021.
Uns altres han tirat de solucions alternatives, com la Simfònica de Ràdio de Suècia, l'estrena d'una obra sobre Pippi composta exclusivament per a l'ocasió i que anava a ser interpretada en un auditori d'Estocolm, va acabar sent gravada sense públic i difosa per internet.
El parc temàtic El món de Astrid Lindgren i el centre cultural Astrid Lindgrens Näs, localitzats tots dos a la seva ciutat natal (Vimmersby, sud de Suècia), han estat tancats pel virus, encara que aquest últim va reobrir fa uns dies amb moltes restriccions.
L'aniversari de Pippi també s'ha celebrat amb publicacions editorials, en forma de reedicions o de nous llibres, com "Pippiperspektiv", on personalitats de diferents camps, la majoria sueques, parlen sobre la seva relació amb la nena pèl-roja. "Adoro l'inconscientment rebel que és. No li importen les regles, li importen les persones", escriu per exemple Alicia Vikander, l'actriu sueca més internacional.
A l'octubre passat, el productor David Heyman, responsable de les pel·lícules sobre Harry Potter, va anunciar el llançament d'un nou film sobre Pippi, però la pandèmia ha fet que els plans s'hagin posposat de manera indefinida.
