El 2020, el pitjor any per a la música, Ana Mena (Estepona, 1997) es va propulsar com un coet gràcies a dos èxits consecutius que la van convertir en una de les artistes espanyoles més sentides tant a Espanya com a Itàlia, cosa que l'ha perfilat per a molts 'eurofans' com el perfecte relleu de Blas Cantó a Eurovisió 2022. «És una responsabilitat molt gran i no és que m'espanti, però potser ara mateix estic molt concentrada en les cançons que estan per sortir i compondre a l'estudi. No crec que fos el moment d'anar a Eurovisió... Tot i que mai se sap», respon sobre això.

Amb el seu últim gran èxit, 'A un paso de la luna', acaba d'aconseguir dues nominacions als premis Odèon a les categories de millor cançó i millor videoclip, i a més ha vist multiplicar-se encara més les seves reproduccions totals. Només deu artistes, inclosa ella, han aconseguit superar els 100 milions de 'clics'. «Amb tot, el 2020 ha sigut un bon any, la gent ha acollit molt bé les cançons i això és important, perquè jo faig música perquè és la meva passió, però també perquè el públic les rebi i les disfruti», assenyala.

El camí ve de llarg, no obstant Ana Mena (Estepona, 1997) va començar a cantar als 7 anys, va guanyar concursos infantils com el premi Veo Veo i va aconseguir el paper de Marisol al biopic que es va fer per a la televisió. Després arribarien el cine (Pedro Almodóvar li va donar l'oportunitat a 'La piel que habito' d'encarnar la versió més jove de la filla d'Antonio Banderas) i la sèrie musical per a la petita pantalla 'Vivo cantando', moment a partir del qual va centrar els seus passos més de debò en la seva faceta de cantant. «Sempre que sigui possible compaginar música i interpretació, jo encantada, perquè van juntes. Quan cantes una cançó, també l'expliques. Però és veritat que la música és la meva vida, la meva passió, i que li dedico el cent per cent del meu temps. Si en tingués més, més n'hi donaria», afirma aquesta artista que acaba der ser confirmada a la ficció 'Bienvenidos a Edén', de Netflix.

Va ser el 2015 quan va llançar el seu senzill 'No soy como tú crees', un tema pop de so retro, a l'estil de Meghan Trainor, que poc té a veure amb el seu actual estil més aferrat a l'urbà llatí. «Era una artista en creixement, estudiant-se; avui dia també ho soc, perquè mai es deixa de millorar i evolucionar, però amb 18 anys, encara més», assenyala aquesta artista a qui és habitual veure canviar de registre.

Sobre aquesta elasticitat, que la va portar a col·laborar en anys següents amb artistes de perfil més llatí com CNCO, Gente de Zona o Becky G, insisteix: «Cada dia em trobo i cada dia canvio, però això no significa que no m'hagi trobat».