Rocío Carrasco contínua el tremend relat de la seva relació amb Antonio David Flores. Als capítols 4 i 5 de ‘Rocío, contar la verdad para seguir viva’, s’aprofundeix en el moment en què Rociíto decideix divorciar-se del pare dels seus fills, quan l’amenaça amb un vergonyós «et cagaràs», segons el seu testimoni. És llavors quan irromp l’advocat Emilio Rodríguez Menéndez, que el pare dels seus fills contracta per «aïllar-la del món». Tots dos creen la revista ‘Dígame’, vergonyós pamflet en què es proferien tota mena d’insults cap a personatges populars com María Teresa Campos o la mateixa Rocío Carrasco.
Després de setmanes d’especulacions sobre la naturalesa de l’acord de Rocío Carrasco amb La Fàbrica de la Tele, productora del documental, els seus productors executius han volgut aclarir, mitjançant un comunicat llegit per Carlota Corredera, que la filla de Rocío Jurado no va demanar diners per exposar el seu testimoni a Telecinco, però que, pel seu esforç, se li va voler pagar el que sol ser habitual en espais de les mateixes característiques. En les últimes setmanes Mediaset ha desmentit els caixets que s’han publicat i altres informacions aparegudes, com que Irene Montero en va conèixer el contingut abans de l’estrena.
Les frases de Rocío Carrasco
- «Jo no he sigut infidel a Antonio David mai en la vida».
-«L’estiu abans de separar-me, va pactar amb el paparazzi Pablo González que em seguís per retratar tot aquell home que se m’acostés i fer veure que li estava sent infidel».
- «Aquell estiu va començar la pallissa mediàtica amb què pretenien demostrar que era mala mare».
-«Quan vaig conèixer el Fidel, ell estava sortint amb Rocío Mestre, que era amiga meva. Ens vam fer amics però no vam tenir res fins mesos després. Amb ell va arribar l’amor i la comprensió. Van arribar moltíssimes coses bones».
- «La meva mare no adorava l’Antonio David sinó que el temia com el dimoni, perquè no volia cap escàndol. I no va tenir el valor de treure-li les maletes al carrer. Va estar acollonida durant tot de temps, el que aquest senyor va formar part de la meva vida».
- «Aquest senyor es va emportar una caixa forta del meu dormitori on tenia rellotges, joies i documents meus, com cartes de quan jo era adolescent».
- «Els meus fills no em poden retreure una declaració a la premsa o en un programa de televisió que jo hagi dit res contra el seu pare, perquè no existeix. Mai ho he fet i va ser per ells».
- «Volia protegir els meus fills per damunt de tot, però se’m va tornar en contra. Potser m’he equivocat. Vull creure que el que he fet els ha ajudat a patir una mica menys en aquella etapa en què són tan vulnerables, almenys».
- «El moment de ‘Tombola’ en què diu que hi havia molts homes amb qui li vaig ser infidel és pura misogínia. Em vaig sentir com si fos en una carnisseria i m’anessin tallant a trossos. Era mentida rere mentida».
- «La meva família va culpar el Fidel de l’accident i el van fer fora de l’hospital perquè es van pensar que jo en sortiria viva. Si no, no haurien tingut collons de fer-ho. Això no es fa amb ningú».
- «El meu pare, José Ortega Cano i Juan de la Rosa van fer fora el Fidel de casa meva. I no tenien dret a fer-ho».
-«L’Antonio David es va presentar a l’hospital perquè podia fer diners. I ningú de la meva família va tenir collons d’impedir-li-ho».
-«Des del moment de l’accident, la relació amb el meu pare va canviar durant bastant temps. Per determinades actituds que va tenir, que no relataré perquè no el deixarien en bon lloc, vaig estar un temps sense parlar amb ell. I per damunt de tot, era el meu pare».
-«Rodríguez Menéndez era terrorífic i a aquest senyor li ve com l’anell al dit. El va utilitzar per portar a terme el que volia. Era una situació terrorífica, de no dormir a la nit. Nosaltres no sabíem què ens podia passar».
- «Amb tota aquesta barbàrie, tothom qui era al meu costat, va desaparèixer. Tots menys el Fidel, que no van poder amb ell. El van relacionar amb la màfia i el tràfic de blanques perquè agafés les maletes i se n’anés, però no ho va fer».
-«L’Antonio David sempre ha sigut un puto covard, enviant persones a dir coses que ell no s’atrevia a dir perquè jo anés contra aquestes persones i ell quedés impune».
- «Diu que adorava la meva mare però és mentida. Es va morir pensant que li hauria de pagar 1000 milions de pessetes per haver dit una veritat com un temple: que era nefast, que em maltractava i que em volia prendre els meus fills. I va fer curt».
