Un quart de segle després de l’accident de trànsit a París que va provocar la mort de la princesa Diana, esdevingut el 31 d’agost de 1997, la vida sembla somriure a l’únic supervivent d’aquella tragèdia que va commocionar el món. Trevor Rees-Jones, el llavors guardaespatlles de la mare dels prínceps Guillem i Harry, disfruta avui d’una tranquil·la vida familiar i una pròspera carrera, ja que és cap de seguretat d’AstraZeneca, l’empresa farmacèutica amb seu al Regne Unit que ha desenvolupat una de les vacunes contra el coronavirus. A més, va amassar una important fortuna treballant per a un gegant petroler dels EUA.

Rees-Jones, de 54 anys, que rares vegades es deixa veure en públic, viu amb la seva dona –Ann, mestra–, dos fills i el seu gos en una casa unifamiliar a Oswestry (comtat anglès de Shropshire), que va adquirir fa quatre anys. Encara té cicatrius al rostre d’aquell brutal accident al pont de l’Alma, al costat del Sena, on, a més de la princesa i el magnat egipci, també va perdre la vida el xofer d’Al-Fayed, Henri Paul.

150 peces de titani a la cara

Rees-Jones va patir greus lesions al cap i el pit, va passar 10 dies en coma i els cirurgians li van reconstruir la cara amb 150 peces de titani a partir d’una foto antiga d’ell.

Després d’aquella urpada del destí, l’exparacaigudista, que es va casar dues vegades, va patir amnèsia profunda i va passar un temps en què només podia comunicar-se xiuxiuejant i escrivint en una llibreta.

Mig any després de l’accident, va tornar a treballar per a Mohammed al-Fayed. Finalment el va deixar per poder girar full i continuar amb la seva vida.

I no li ha anat gens malament des d’aleshores. Va tornar al seu comtat natal de Shropshire i durant un temps va treballar en una botiga d’esports local.

‘Cop’ petroler

Tal com informa el ‘Daily Mail’, després va trobar una feina en un lloc de seguretat per a les Nacions Unides, i fins i tot va guanyar una petita fortuna treballant per al gegant dels serveis petrolers Halliburton, que va incloure servir com a cap de seguretat de l’empresa texana a l’Iraq durant la guerra a l’esmentat país.  

Actualment és el cap global de seguretat a AstraZeneca, la firma que hi ha al darrere de la vacuna covid de la Universitat d’Oxford. 

Al seient del copilot

Rees-Jones anava assegut al seient del copilot del Mercedes aquell dia de finals d’agost de 1997 a París. Llavors, als 29 anys, es va trencar tots els ossos de la cara i va patir greus ferides al pit. Tot i que el seu rostre va quedar completament esclafat, l’airbag li va salvar la vida aquella nit

Malgrat passar un mes a l’hospital i de no poder parlar al principi, al cap d’un any va tornar a jugar a rugbi, com li havia promès un cirurgià francès, com recorda en la seva biografia. 

Records de l’accident

Després de l’accident, Rees-Jones va dir que pràcticament no recordava el que havia passat i que l’últim que recordava era pujar en un Mercedes que l’esperava al Ritz de París.

També va recordar Lady Di cridant el nom de Dodi Fayed, que un Fiat Uno blanc els perseguia, i que el xòfer no semblava que anés begut. «Volia saber què va passar», va dir en una entrevista poc abans que es publiqués el seu llibre, ‘The bodyguard’s story’, el 2000. «Soc l’única persona que podria dir la veritat a la gent, però no puc recordar res», va assegurar.