Mor Issei Sagawa, l’escriptor japonès que va matar i es va menjar una estudiant holandesa

El van internar en un hospital psiquiàtric de París fins que uns mesos més tard el van repatriar al Japó

Issei Sagawa en una imatge d'arxiu

Issei Sagawa en una imatge d'arxiu / AFC

EFE

El japonès Issei Sagawaescriptor i figura mediàtica conegut per assassinar i devorar parcialment una noia holandesa mentre estudiava a París el 1981, ha mort als 73 anys a causa d’una pneumònia, segons ha informat el seu germà. Sagawa va morir el 24 de novembre en un hospital de Tòquio.

Anomenat en certes esferes com ‘el vampir del Japó’, Sagawa va cometre el crim caníbal mentre estudiava Literatura Comparada a la Universitat de la Sorbona de París. El japonès va disparar per l’esquena la seva companya holandesa Renée Hartevelt després de convidar-la al seu pis i ella rebutjar les seves proposicions. Posteriorment, va violar el seu cadàver, el va esbocinar i el va conservar al frigorífic, i el va anar devorant fins que uns dies més tard va ser sorprès i arrestat per la policia mentre mirava de llençar les restes amb dues maletes al llac d’un parc parisenc.

Dement

Sagawa, fill d’una família japonesa influent, no va ser processat pel crim després que una avaluació psicològica el declarés dement.

El van internar en un hospital psiquiàtric de París fins que uns mesos més tard el van repatriar al Japó, on es va convertir en escriptor i en una figura de rellevància mediàtica.

Entre els seus treballs s’inclou ‘Kiri no naka’ (es traduiria com ‘Entre la boira’, 1984), unes memòries a les quals detalla el macabre crim, que també serien traslladat al còmic.

Un altre escriptor, Juro Kara, va guanyar el 1982 el prestigiós premi literari nacional Akutagawa per ‘Sagawa-kun kara no tegami’ (‘La carta de Sagawa’), basat en el succés.

El 2019, les reminiscències del cas van tornar a la primera línia informativa per l’estrena al Japó del documental ‘Caniba’, que va competir a la segona secció de la Mostra de Venècia el 2017.

La cinta, que arrenca remarcant que «no pretén justificar el delicte», és una successió de confessions i primers plans del criminal, postrat al seu apartament en un evident estat de torbació mental i assistit pel seu germà, en Jun, amb qui dialoga.