El rei Joan Carles tindria una filla secreta d’una relació amb una aristòcrata

Sembla que Joan Carles I no perd de vista els problemes per corrupció i embolics de faldilles. Aquest mes, Pilar Eyre ha revelat que el rei emèrit tindria una filla bastarda. I el mateix diuen els periodistes José María Olmo i David Fernández en el seu llibre ‘King Corp.’ (Libros del K.O.), una obra d’investigació que revela actius, negocis, amistats i fins i tot una filla secreta del Rei emèrit, segons avança ‘El Confidencial’.

El secret més gran que la família reial espanyola ha ocultat és que, després que naixessin la infanta Elena (1963), la infanta Cristina (1965) i l’avui rei Felip VI (1968), Joan Carles I va tenir una quarta filla fruit d’una relació extramatrimonial amb una aristòcrata lleugerament més gran que ell. Aquesta quarta hereva va arribar al món a finals dels 70, principis dels 80. Es diu Alexandra, està casada, té un fill i mai ha reclamat cap tipus de dret successori. 

Tots els inquilins del palau de la Zarzuela coneixen l’existència d’Alexandra, tot i que no sempre ha sigut així. Quan Felip VI era jove, Joan Carles I temia que conegués la seva germanastra i tots dos s’enamoressin sense saber que eren família. Quan Alexandra va ser finalment informada que el seu pare era el rei d’Espanya, es va produir un discret acostament. El llavors cap de l’Estat va intentar compensar la falta de reconeixement oficial amb afecte i altres mostres de generositat, tot i que mai la va tractar com als seus altres tres fills.

L’existència d’Alexandra ha sigut confirmada per tres persones. La primera és una examant de l’emèrit a qui aquest va confessar la paternitat de la noia. Posteriorment, aquesta exparella va rebre la mateixa informació d’altres persones de l’entorn del monarca. El segon és un empresari amb qui Joan Carles I comparteix amistat des de fa sis dècades, que coneix la història i que ha vist el Rei i Alexandra interactuant amb la naturalitat amb què ho farien qualsevol pare i filla. I la tercera font és un antic nòvio d’Alexandra, a qui aquesta també va reconèixer el seu vincle amb la família reial.

Amb el pas dels anys, la confidència va depassar els murs del palau i va començar a ser compartida pel Rei amb el seu cercle d’amistats. A la cúspide del poder, Alexandra va acabar convertint-se en un secret a crits, però les elits van firmar un pacte de silenci per continuar la ficció que el matrimoni de Joan Carles I i la reina Sofia, sobre el qual pivotava la democràcia espanyola, continuava sent perfecte. La prioritat era que l’estabilitat institucional no s’ensorrés per una relació furtiva.

La filla no reconeguda de Joan Carles I va néixer en una família d’aristòcrates ben connectada amb el poder i mai ha passat angúnies econòmiques. Al néixer Alexandra, el seu presumpte progenitor tenia més de 70 anys. La premsa es va fer ressò de l’esdeveniment, però ningú va expressar cap sospita. Va anar complint anys amb els privilegis propis d’una família de la noblesa. Tot i que va arribar a l’adolescència sense saber qui era el seu pare, sempre en va tenir un altre a casa. 

A l’Espanya dels setanta, la mare d’Alexandra va destacar pel seu perfil liberal i progressista. Era habitual veure-la en actes promocionals i esdeveniments de moda. Algunes fonts asseguren que Joan Carles I va moure els seus fils per assegurar-se que a la mare de la seva quarta filla no li faltés feina ni presència als mitjans. Sortia amb freqüència a les revistes del cor i tenia amistat amb altres protagonistes habituals del món rosa. Fins i tot va arribar a convertir-se en la musa d’un cèlebre dissenyador d’alta costura, segons relaten els periodistes.