Kilian Jornet, sobre la paternitat a l'esport d'elit: “Abans actuava més per impuls; ara penso més en el que deixo enrere”

Kilian Jornet ha après a mesurar el risc. El corredor de muntanya i fill de la Cerdanya més influent del planeta, referent absolut del trail running i símbol de la vida en la natura, reconeix que la paternitat li ha canviat la mirada sobre la muntanya, el perill i la prioritat del temps. “La paternitat m’ha fet minimitzar riscos en moltes coses, però sobretot perquè vull passar temps amb les meves filles, veure-les créixer”, confessa en una conversa al Tot Gira de Catalunya Ràdio.

L’atleta català, que compagina la seva vida familiar a Noruega amb una agenda esportiva encara marcada pels grans reptes, admet que la seva relació amb el perill és avui més conscient. “Mentiria si digués que ara no prenc riscos, perquè a la muntanya sempre n’hi ha”, explica. “Però intento ser més meticulós en la presa de decisions i no anar a llocs on sé que no tinc les capacitats per estar-hi.”

El quatre vegades guanyador de l’UTMB ha viscut de prop situacions extremes que l’han fet reflexionar. “Hi ha hagut dies en què he pres decisions de les quals no n’estic satisfet. Alguna vegada he continuat en lloc de fer mitja volta, i va ser sort que no passés res. A la muntanya hi ha coses que no pots controlar: caigudes de pedres, despreniments...”, admet amb sinceritat.

Pren decisions complicades

Jornet no defuig el tema: assumeix que el risc forma part de la seva vida, però també que ara té una motivació diferent. “Continuo prenent decisions complicades, però sóc més conscient del que impliquen. Abans potser actuava més per impuls; ara penso més en el que deixo enrere, en elles”, diu, en referència a les seves dues filles petites, amb qui comparteix bona part del dia a dia a Noruega, al costat de la seva parella, també atleta, Emelie Forsberg.

La paternitat, per a Kilian, no ha suposat una renúncia a la seva essència, sinó una evolució natural. “La muntanya continua sent la meva vida, però ara també ho és la família. No es tracta de deixar de fer coses, sinó de fer-les d’una altra manera, amb més consciència”, explica. La seva reflexió encaixa amb la maduresa que ja havia mostrat els darrers anys, quan va deixar el circuit competitiu per centrar-se en projectes més personals, enfocats en la sostenibilitat i la connexió amb la natura.

L’esportista català, que ha passat de les grans victòries a un estil de vida més pausat, combina la competició selectiva amb la creació de la seva fundació, la Kilian Jornet Foundation, orientada a la conservació dels ecosistemes de muntanya i l’educació ambiental. En aquest nou equilibri entre la passió per les cims i l’amor per la seva família, sembla haver trobat un sentit més ampli del que significa “viure de la muntanya”.

“Quan ets pare, el temps esdevé el més valuós que tens. I jo vull poder-lo passar amb elles”, conclou.