La darrera festa de Lamine Yamal: sense mòbils i amb accés al reservat només per a noies

Era l’hora, més o menys, en què es canvia de dia. Bé, l’hora en què comença la nit, la matinada. Era l’hora en què moria el dijous 13 de novembre i naixia el divendres 14. En realitat, no tenia sentit presentar-se abans, perquè la festa Shark, de Shark Events Corporation SL, posada en escena de música i activitats sorpresa, que organitzava Luz de Gas, al carrer Muntaner 246, aquesta sala de concerts i d’esdeveniments, recentment modernitzada, s’anunciava de 00.00 a 05.00 hores.

I, com sol ser habitual en aquest grup de set amics, els venia de gust viure una altra nit entretinguda en un dels seus locals preferits. El membre de seguretat que els va atendre abans d’accedir al local els coneix (i bastant), així que no va tenir problemes a dir-los, amb tota la naturalitat i amabilitat del món i, per descomptat, sabent que els joves no li posarien cap trava, que, sisplau, havien de deixar els seus mòbils. "Perdoneu, nois, aquesta vegada heu de deixar els vostres mòbils a l’entrada, ja ho sabeu, se us donarà un resguard i no tindreu problemes per recuperar-lo quan sortiu", els va comentar. Amb la mateixa correcció, els va dir: "És que hi ha una persona en un dels reservats que vol discreció i, sobretot, ha demanat que no es puguin fer fotos".

Zero problemes. El reduït grupet d’amics/igues van entrar a Luz de Gas, van dipositar els mòbils en una espècie d’armari de la roba, van rebre un comprovant i van entrar a la sala. Tots ells van sentir curiositat de saber qui era la persona que estava en un dels reservats i no volia fotos.

I preguntant, preguntant, un dels empleats de la sala els va dir, finalment, que qui estava en aquell reservat era l’estrella blaugrana Lamine Yamal, en companyia de quatre o cinc amics entre els quals hi havia, sí, el seu cosí de l’ànima, inseparable, Mohamed Abde.

Ells, els nois, van sentir més curiositat que elles, però els mateixos empleats els van comentar que ells, els homes, no podien pujar el reservat. "Només poden pujar noies així que, si volen, poden pujar sense problemes". I, sí, elles, que sentien menys ganes de xafardejar que ells, van decidir pujar per comprovar de qui es tractava. "Si pugen –va afegir l’empleat– poden prendre el que vulguin, està tot pagat".

Una nit qualsevol

I van pujar, sí. I van poder comprovar, en efecte, que allà hi havia Lamine Yamal, ja entrada la matinada de divendres, dos dies després de tornar, d’abandonar, la concentració de la selecció espanyola de futbol, a Las Rozas, per seguir la rehabilitació de la seva lesió de pubis, rebent, conversant, somrient, passant-s’ho bé "en un ambient sa, divertit", va explicar una de les noies.

El grup d’amics habituals de Luz de Gas van abandonar el local del carrer Muntaner al voltant de les 03.30 hores de la matinada de divendres. I allà seguia Lamine Yamal, el seu cosí i els seus amics, tots ells, segur, membres de la nombrosa comitiva que va acompanyar el noi d’or del FC Barcelona a la multitudinària gala de la Pilota d’Or, que va tenir lloc el 22 de setembre passat al Teatre Chatelet de París.