Glòria, jubilada de Manresa de 68 anys que busca l'amor a First Dates: "Em vaig casar sense estar enamorada i verge"

Flirteig, confessions sexuals i un ball amb els cossos ben junts i una mà incontrolada. La cita que van mantenir la Glòria, una manresana de 68 anys, i el Fèlix, un veí de Torelló, al capítol del programa First Dates emès aquest dilluns al vespre a Cuatro, ho va tenir tot. Fins i tot, un gir final amb sorpresa.

La trobada va arrencar amb la jubilada de Manresa, ex-dependenta de botiga, advertint que ella, als homes, els "capta de seguida". A primera vista, en Fèlix li havia semblat "una mica fatxenda" i reconeixia que no havia sentit "cap fletxa" al cor, però tot i això es mostrava disposada a donar-li "una oportunitat". L'osonenc, ex-taxista de professió, per la seva banda, es va quedar un pèl sorprès pel color del cabell de la manresana, un blau elèctric: "Això no encaixa gaire amb els meus gustos".

Fetes les presentacions, cap dels dos va tardar a posar sobre la taula què n'esperaven de la cita. "Jo busco parella, però sense convivència", va remarcar ell. I ella va assentir rient: "Jo, el màxim que he estat amb un home són cinc anys. Busco una parella per als caps de setmana i per riure". La història vital de la Glòria explica aquesta prudència. “Em vaig casar sense estar enamorada i verge… Ho vaig passar molt malament”, va recordar entre copa i copa.

Marcats els límits, el sexe va sorgir a la conversa i la jubilada es va obrir una mica més, reconeixent que li agrada que li toquin els peus i que no és partidària dels "aquí t'agafo i aquí ho fem". "Si vinc a la cuina a buscar-te per darrere...", va insunuar el Fèlix. "Et dono un cop amb la paella", va respondre bromejant ella.

Arribat aquest punt, l'ex-dependenta va intentar posar el fre a la cita. "A mi m'agrada anar a poc a poc i aquest home va molt de pressa". Tot i això, de la taula del restaurant van passar al privat, on van beure vi i el de Torelló li va proposar ballar. Un ball sensual i amb la mà de l'ex-taxista intentant baixar més avall de la cintura, com a comiat abans de la resolució final.

Preguntada sobre si li agradaria tornar a veure el Fèlix, la Glòria va semblar dubitativa: “Mira, doncs no ho sé… Primer pensava: ai, aquest home em fa coseta". Tot i que de seguida va afegir: "Però no m’importa. Ja t’aniré coneixent”. I, sense afegir intriga, el pretendent de Torelló també va acceptar tornar-se a veure. La va agafar de la mà i tots dos es van aixecar amb un senzill: “Sí, sí, doncs ala, ja està”.