Jordi Cruyff: "El futbol va deixar d’importar quan vaig saber que la meva filla tenia càncer"

Jordi Cruyff va compartir una de les experiències més dures de la seva vida a Stick to Football, el popular podcast britànic on, juntament amb la seva filla Danae, va explicar sense filtres com la família va afrontar el cop que ho va canviar tot. Jordi va explicar com, d’un dia per l’altre, va rebre un diagnòstic que el va sacsejar completament: la seva filla tenia càncer. A partir d’aquell moment, confessa que tot el que envoltava el futbol va quedar en un segon pla. "El meu cap no estava per al futbol, només per a la meva filla", va recordar, reconeixent que l’experiència el va portar a veure la vida d’una altra manera i a sentir una barreja de ràbia, incredulitat i la necessitat de mantenir-se fort per ella.

Amb l’exemple de Luis Enrique —"l’envejava per la seva força, per com vivia una cosa així"— i d’un altre exfutbolista que també va perdre la seva filla, Jordi va haver de trobar la manera de sostenir-se i mostrar-se fort davant de Danae: "La teva filla t’ha de veure fort, no dèbil. Has de ser positiu. Va ser el repte més gran de la meva vida".

La Danae, que va viure el procés amb només 18 anys, va descriure la seva experiència d’una manera molt diferent de la del seu pare. Mentre ell volia controlar cada detall i organitzar-ho tot, ella intentava adaptar-se al dia a dia dins d’un tractament duríssim. Va recordar dies sense poder menjar, vomitant cada cinc minuts, esgotada, però alhora conscient de com d’important era tenir el seu pare al costat. Va haver d’aprendre a caminar de nou. "Ell era molt estricte", explicava entre somriures, recordant que la seva relació amb el seu pare es va fer molt estreta, fins i tot més del que ja era.

Per a tots dos, aquells mesos van ser una muntanya russa: nits sense dormir, rehabilitació constant, el trasplantament de medul·la, la cadira de rodes, el xoc de les fotografies sense cabell que Jordi assegura voler esborrar de la seva memòria… però també una complicitat creixent que els va unir encara més. "Ens enteníem sense parlar", va dir Jordi, que va confessar que quan la Danae se’n va anar un cap de setmana amb la seva mare, ell es va enfonsar completament. Era la primera vegada que deixava aflorar tota la tensió continguda.

Posposar els estudis

La Danae, que volia estudiar moda a Itàlia, va haver d’aturar els seus plans i, durant un temps, fins i tot va perdre la passió pel que li agradava. Però amb els mesos va recuperar forces, va tornar a estudiar i avui se sent feliç i agraïda. "Volia ser molt feliç i que tothom fos feliç", va explicar, insistint que la mentalitat positiva es va convertir en la seva arma més valuosa.

El punt d’inflexió de tota aquesta història va ser un cop de sort vital. Tot va començar amb un simple bloqueig al genoll durant l’estiu, en tornar d’unes vacances a Mallorca. La Danae va demanar hora al metge i la visita es va programar per a un divendres. Quan van arribar a la clínica, els van dir que s’havien equivocat de dia, tot i que tenien la cita per escrit. La casualitat va voler que Jordi sentís una veu coneguda: era el doctor Paco Biosca, ex cap dels serveis mèdics del Chelsea durant una dècada, amb qui no parlava des de feia anys.

Mentre conversaven, va aparèixer el doctor Ramon Cugat, molt vinculat a la família Cruyff. Havia perdut un vol i, tot i ser divendres, va tornar a l’hospital. No va dubtar a revisar el genoll de la Danae. "Després d’examinar-la, es va quedar trenta segons en silenci, amb els ulls tancats, i vaig saber que passava alguna cosa", recordava Jordi. "Això no és el genoll", els va advertir. Els va dir que no marxessin i va fixar una nova visita per dimarts.

"Va ser impactant, la meva vida va canviar"

Jordi, que ja intuïa que buscaven alguna cosa greu, va recordar amb claredat aquell quart d’hora previ a la notícia que els va canviar la vida: la Danae tenia càncer. Tot havia començat de sobte. "Va ser impactant. La meva vida va canviar", va confessar. I també va assumir que, sense aquella cadena improbable de coincidències —la cita avançada, la conversa amb Biosca, el retorn inesperat de Cugat— el diagnòstic podria haver-se endarrerit fatalment. "Quina sort vam tenir. El doctor va tornar a l’hospital, la va veure i va dir: ‘no marxeu’". La Danae havia d’agafar un vol l’endemà cap a Itàlia per començar els estudis de moda i no havia de tornar fins tres mesos després. "Ho va reconèixer immediatament. És un àngel. Realment ens va salvar", va assegurar Cruyff.

Avui, pare i filla miren endavant, més units que mai, després d’una batalla que els va ensenyar què és el que realment importa. Com va dir Jordi, "el futbol és passió, però els fills… els fills són la vida". Avui tots dos recorden l’experiència amb un somriure i amb la complicitat d’aquells que han superat el repte més gran que la vida els havia posat al davant. Volen explicar-ho perquè són conscients que pot servir d’ajuda a aquells que, com ells, avui s’enfronten a un repte gegantí.