Isabel Coixet revela la seva pitjor experiència amb un actor: «No tornaria a treballar amb ell per jonqui, és la meva pitjor pel·lícula»

El 6 de febrer s’estrenarà als cines espanyols la nova pel·lícula d’Isabel Coixet, ‘Tres adioses’, una producció filmada a Roma i en italià que tracta la mort, l’amor, la vida i la literatura; una adaptació del llibre pòstum ‘Tre ciotole’, de Michela Murgia, activista feminista i intel·lectual italiana.

La pel·lícula parteix dels comiats sentimentals que ha d’afrontar Marta (Alba Rohrwacher) després de separar-se d’un prometedor xef, Antonio (Elio Germano), i de la fragilitat de la vida davant situacions adverses i inesperades com un diagnòstic mèdic que trastoca tots els plans. Escrita a quatre mans amb el guionista italià Enrico Audenino i amb Francesco Carril entre el repartiment, el film es va estrenar amb èxit el 9 d’octubre passat a Itàlia.

Un actor jonqui

La cineasta catalana va passar aquest dissabte pel programa ‘Col·lapse’ de TV3 per parlar sobre ‘Tres adioses’ i la seva extensa trajectòria cinematogràfica. Coixet tampoc va defugir la pregunta que li va fer Jordi González: «¿Hi ha algun actor o actriu amb qui no tornaries a treballar mai més? Ja sigui per impertinents, egòlatres...».

Va respondre amb un rotund sí la cineasta, i va assegurar que no tornaria a fer-ho amb un directament «per jonqui». «És molt difícil treballar amb un actor que té davant un altre actor i que veus des de la càmera que és en un altre món», va revelar Coixet.

«És molt difícil i ho vaig intentar amb totes les meves forces, el vam ajudar tot l’equip, però va arribar un moment que vam haver de tallar moltes coses de la pel·lícula i segurament és la meva pitjor pel·lícula», va confessar, sense revelar de quin llargmetratge dels 12 que ha rodat fins ara es tracta.

A més d’haver de tallar escenes del film, la cineasta també va explicar que van haver de parar el rodatge dues setmanes. «Va ser horrorós, vam haver de parar el rodatge perquè anés a fer una desintoxicació. Per què ningú m’ho va dir abans, deia, però jo no me’n vaig adonar».