Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Fàtima, àvia de Lamine Yamal: «Aquest nen no és del Marroc, va néixer aquí i es va educar aquí»

El futbolista del Barça sempre va tenir clar que volia defensar la samarreta d’Espanya

Lamine Yamal amb la seva àvia

Lamine Yamal amb la seva àvia / Instagram de Mounir Nasraoui

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Andrea Riera

Lamine Yamal s’ha acostumat a conviure amb una pressió que pocs futbolistes han hagut d’afrontar a una edat tan primerenca. Amb només 19 anys, el davanter del FC Barcelona ja és una de les grans estrelles del futbol mundial, però ell té molt clar que l’exigència d’un futbolista no es pot comparar amb les dificultats que va haver de superar la seva família.

El jugador de Rocafonda mai no ha amagat els seus orígens ni el paper que han tingut els seus pares en el seu camí cap a l’elit. Abans de ser tan conegut, Lamine va créixer en un entorn humil en què la seva família va haver de fer molts esforços per tirar endavant.

Quan li pregunten per la pressió de ser una estrella mundial amb només 19 anys, la seva resposta acostuma a anar en una altra direcció, ja que assegura que el veritable sacrifici no és jugar partits importants o suportar les crítiques, sinó tot el que van haver de fer els seus pares durant la seva infància perquè ell pogués complir el seu somni.

Lamine Yamal, durante el Portugal-España.

Lamine Yamal, durant el Portugal-Espanya / Agències

«La meva mare em va tenir amb 16 anys, i això sí que és pressió de debò. Després, el meu pare es va haver de buscar la vida, anar a recollir coses pel carrer per poder portar menjar a casa. Això sí que és pressió. Jo l’únic que he de fer és jugar i que els espanyols estiguin contents», va explicar durant la seva entrevista a El Larguero. Lamine sempre ha parlat amb orgull de les seves arrels i dels dos països que formen part de la seva història: el Marroc, per part del seu pare, i Guinea Equatorial, per part de la seva mare.

La decisió de jugar amb Espanya, després d’haver passat per totes les categories inferiors de la selecció, va provocar crítiques en una part de l’afició marroquina que esperava veure’l defensant el país africà. Davant d’aquesta situació, la seva àvia Fàtima va sortir públicament per defensar el seu nét i explicar com va ser realment el procés d’elecció: «Aquest nen no és del Marroc. Ell va néixer aquí i es va educar aquí. El meu fill Mounir no el va obligar a fer res. Va jugar al Marroc, a França, a Espanya… on va voler», va assegurar fa un temps en una entrevista a Antena 3.

Les seves paraules pretenien deixar clar que la decisió del futbolista va ser personal i que ningú del seu entorn no va influir perquè triés una selecció o una altra. El mateix Lamine ja havia explicat anteriorment que tenia clar quin era el seu camí: «Sempre he jugat amb Espanya, des de la Sub-15, i sempre he tingut clar que volia jugar amb Espanya, guanyar una Eurocopa, un Mundial i tot el que es pugui».

Via: El Periódico

Tracking Pixel Contents