Ferran Torres, autor del gol que va donar a Espanya el seu segon Mundial: "Quan els meus pares em deixaven a la residència, plorava i plorava. La meva germana va ser el meu pilar"
El davanter del FC Barcelona va ser l'únic jugador espanyol capaç de superar Emiliano Martínez a la final del Mundial

Ferran Torres / Lavanderia Jr/EFE
Ricardo Castelló
D'Andrés Iniesta a Ferran Torres. Dos futbolistes del FC Barcelona que ja formen part de la història de la selecció espanyola després de marcar els gols que han donat a Espanya els seus dos títols de campiona del món. Un fet únic. Iniesta ho va aconseguir al Mundial de Sud-àfrica 2010; el Tauró, al Mundial del 2026.
Iniesta sempre ha explicat que marcar el gol que decideix una final d'un Mundial és una sensació irrepetible, impossible de descriure amb paraules i que només pot entendre qui l'ha viscuda. Ara Ferran Torres també sap què se sent després de convertir-se en l'heroi d'Espanya gràcies al seu gol al MetLife Stadium.
El camí de Ferran Torres fins al gol més important de la seva carrera, però, no ha estat gens fàcil, especialment quan va ingressar a la residència del València CF. "Va ser un xoc, no vaig saber com afrontar-ho i em feia vergonya explicar-ho. La meva germana ha estat el meu pilar, la persona que sempre ha estat al meu costat per guiar-me i sostenir-me", va explicar al pòdcast The Wild Project, del manresà Jordi Wild.
Un dels moments més difícils arribava quan els seus pares el deixaven a la residència. "Quan els meus pares em deixaven, era plorar i plorar. Va ser dur, però em va fer madurar"
Com molts altres nens, el davanter blaugrana va començar jugant a futbol al carrer. "M'hi he criat, hi tinc tots els meus amics i, de debò, és un lloc molt acollidor. El meu carrer és força ample i això em permetia sortir a jugar", explicava en una altra entrevista, aquesta a la revista Panenka.
Als aniversaris sempre demanava regals relacionats amb el futbol. "Normalment eren canyelleres o botes; no volia res més. De fet, les primeres botes me les va regalar la meva mare, a la botiga Base Sport de Torrent. Sempre ho recordaré".
Els seus primers passos en el futbol, però, els va fer a l'escola on estudiava, on l'únic que volia era jugar amb els seus amics. "Crec que tots comencem més per estar amb els amics que no pas perquè ens agradi especialment. Jugues amb ells i t'ho passes bé. La veritat és que vaig tenir una infància molt feliç".
Va ser amb la seva arribada al València CF quan va entendre que podia arribar molt lluny en el món del futbol i va començar a prendre-s'ho molt més seriosament.
Més endavant va fitxar pel Manchester City, on no va acabar d'explotar definitivament, fins que el FC Barcelona va apostar per ell. La resta, amb el gol que va donar a Espanya el seu segon Mundial, ja forma part de la història del futbol espanyol.
Via: Sport
- L’eclipsi omple les urgències dels hospitals madrilenys: «La majoria són joves amb ansietat per no haver fet les coses bé»
- De baixa mèdica? Així canviaran les notificacions al setembre
- La familia de Braulio, el veí de Còrdova desaparegut a Callús: 'Volem que ens diguin la veritat
- Susanna Griso tria la Cerdanya per al viatge de noces: 'És el meu petit paradís
- Més sobre les 440 tones de cartró desaparegudes: La CGT diu que es descarreguen al mateix lloc que la fracció resta
- L'espectacular poble de conte poc més d'una hora de Manresa: un paradís per a ornitòlegs i escaladors
- La Catalunya central es prepara per a un cap de setmana passat per aigua i calor
- Les pluges d'agost, clau per a la primera florida de bolets