Una dona assegura que la gossa de Chenoa és seva i demana una prova d'ADN: "Jo reconec la meva Lola"

Cristina López Setién feia més de dos anys que buscava la Lola quan una imatge a la televisió la va deixar paralitzada. Una persona li va enviar una publicació en què apareixia la Cloe, la gossa que actualment conviu amb Chenoa, i ella va creure reconèixer de seguida l’animal que va denunciar com a robat a Tenerife l’abril de 2024.

«Quan la vaig veure em vaig quedar en xoc perquè vaig dir: “És la Lola”», relata en un vídeo publicat a TikTok. López Setién no afirma que es tracti de la mateixa gossa com un fet provat, però sosté que hi ha prou coincidències físiques i cronològiques per demanar una comprovació definitiva: una prova d’ADN feta en la seva presència.

La dona assegura que ja ha ampliat la denúncia i que ha traslladat tota la documentació, fotografies i converses a les autoritats. El seu objectiu en fer pública la història, explica, és accelerar les comprovacions i aclarir un dubte que no ha aconseguit resoldre per la via privada.

La Lola va desaparèixer a Tenerife l’abril de 2024

Segons el relat de Cristina López Setién, va comprar la Lola, una gossa de raça pomerània, el desembre de 2022 com a regal per al seu fill. L’animal va desaparèixer l’abril de 2024 al complex Laguna Park 2, al sud de Tenerife, on aleshores residia la família.

López Setién sosté que va demanar revisar les càmeres del recinte, però que inicialment li van comunicar que les imatges nocturnes no permetien veure què havia passat. Després de presentar una denúncia el 27 d’abril, assegura que la policia va rebre una altra resposta: les càmeres no haurien funcionat aquell dia.

Des d’aleshores va començar una recerca que, segons explica, va incloure publicacions a Facebook, cartells, contactes amb veterinaris i diversos viatges posteriors a Tenerife. La dona es va traslladar després a Santander, però afirma que mai va deixar d’intentar localitzar l’animal.

«Jo no he parat de buscar la meva gossa», explica al vídeo, en què reconeix que mai abans havia volgut exposar-se públicament. «La gent que em coneix sap que em fa molta vergonya fer aquestes coses, però ho veig necessari», afegeix.

Les similituds que la van fer pensar que podia ser la Lola

Cristina López Setién sosté que la Lola té diversos trets físics molt característics. El primer és una heterocromia a l’ull dret. També assenyala una línia blanca al mig del front i una altra marca del mateix color al musell.

La propietària ha difós fotografies antigues i actuals per comparar aquests detalls amb els de la Cloe. També ha intentat explicar les diferències en el to del pèl: assegura que la Lola era molt més fosca quan va néixer i que el seu pelatge es va anar aclarint amb el creixement.

«Té l’heterocromia al mateix lloc i la taca al front i la taca al musell», assenyala. A aquestes coincidències hi afegeix la seva manera de caminar, que afirma reconèixer després d’haver conviscut amb ella.

Tanmateix, la mateixa López Setién introdueix una cautela essencial. «Jo no puc dir res fins a corroborar-ho», reconeix. La seva versió es basa en similituds visuals, dates i circumstàncies que considera compatibles, però cap prova difosa fins ara acredita que la Lola i la Cloe siguin el mateix animal.

Una gossa va aparèixer mesos després en una protectora de Màlaga

Després de veure les imatges de la Cloe, Cristina va començar a reconstruir la història de l’adopció. Segons explica, va contactar amb una persona vinculada al rescat de l’animal i posteriorment amb una protectora d’Alhaurín de la Torre, a Màlaga.

López Setién assegura que des d’aquest centre li van informar que la gossa havia aparegut el setembre de 2024 sense microxip i que va ser allà on se li’n va col·locar un. Aquesta data li va cridar especialment l’atenció perquè se situa aproximadament cinc mesos després de la desaparició denunciada a Tenerife.

La dona sosté a més que l’edat atribuïda a l’animal, les seves característiques i el moment posterior de l’adopció encaixarien amb la cronologia de la Lola. «Les similituds en la història són molt clares», afirma en la seva publicació.

No obstant això, que les dates puguin resultar compatibles tampoc demostra per si sol la identitat de l’animal. El desplaçament des de Tenerife fins a Màlaga, la desaparició del microxip anterior i una suposada manipulació del pelatge són hipòtesis plantejades per López Setién, no fets confirmats per les autoritats.

El contacte amb l’entorn de Chenoa

Cristina López Setién assegura que va intentar resoldre l’assumpte de manera privada abans de publicar el vídeo. Segons el seu relat, va contactar amb el germà i representant de Chenoa i li va explicar les circumstàncies de la desaparició, les similituds físiques i la seva disposició a desplaçar-se per fer les comprovacions.

La resposta que diu haver rebut és que la Cloe no seria la seva gossa, tant per la diferència geogràfica entre Tenerife i Màlaga com per les fotografies disponibles. López Setién rebutja que aquests elements siguin suficients per tancar la qüestió i argumenta que el transport d’animals entre les Illes i la Península es pot fer sense que sempre es comprovi el microxip amb un lector.

La propietària afirma que també va rebre una trucada del programa presentat per Chenoa i que hi va explicar la seva història. Posteriorment va tornar a sol·licitar una prova d’ADN, radiografies per comprovar la possible existència d’un altre microxip i la possibilitat de ser present durant les verificacions.

«Jo l’únic que vull és trobar la meva gossa», insisteix. També recalca que no pretén apropiar-se de l’animal basant-se únicament en fotografies, sinó obtenir una prova objectiva que confirmi o descarti la seva sospita.

«Fem una prova d’ADN»

La petició central de Cristina López Setién és clara: comparar genèticament la Cloe amb familiars biològics de la Lola o fer qualsevol altra prova fiable que permeti confirmar la seva identitat.

«Fem una prova d’ADN, fem uns raigs, el que sigui», demana al vídeo. Per a ella, una verificació independent permetria acabar amb la incertesa, tant si demostra que l’animal és la Lola com si descarta definitivament aquesta possibilitat.

López Setién assegura que va decidir acudir a TikTok després de no obtenir la resposta que esperava en els seus contactes privats. Defensa que l’exposició pública no busca atacar Chenoa, sinó aconseguir visibilitat i ajuda perquè les actuacions avancin.

També agraeix el suport de les persones que l’haurien ajudat a contactar amb el programa i a recopilar informació. «Si no estigués tan segura que és la meva gossa, ni hi hagués tantes similituds, jo no demanaria res ni faria cap vídeo», sosté.

Un cas que només podran aclarir les proves

Per ara hi ha dues versions enfrontades. Cristina López Setién creu que la Cloe podria ser la Lola i aporta com a indicis les marques físiques, l’edat, l’evolució del pelatge i les dates. Des de l’entorn de Chenoa, segons la mateixa denunciant, rebutgen que es tracti del mateix animal.

La resposta no es pot trobar únicament comparant imatges a les xarxes socials. Les fotografies poden variar per la llum, l’edat, el tall del pèl o l’angle, i les semblances entre animals d’una mateixa raça no constitueixen una identificació concloent.

Serà la investigació i, si escau, una prova veterinària o genètica la que podrà aclarir el dubte. Fins aleshores, la denúncia pública de Cristina López Setién s’ha d’entendre com una reclamació pendent de comprovació, no com una acusació provada.

«Jo conec la meva gossa», sosté en el tancament del seu testimoni. Però també admet el límit de la seva pròpia convicció: «No diré si ho és, però tot encaixa». Aquesta diferència, entre el que una propietària sent i el que encara s’ha de demostrar, és precisament el centre d’un cas que ara busca una resposta objectiva.

Subscriu-te per seguir llegint