Guardiola, entre l’obsessió, l’exigència i l’afecte: «Nois, us vull confessar una cosa... Estic divorciat de la dona més bonica del planeta»

Fa ja uns mesos que Pep Guardiola va prendre distància del Manchester City després d’una dècada de passió, intensitat i desgast. El de Santpedor va conquerir molts títols, també va viure nits complicades i va forjar un vincle únic amb el club, la ciutat, els aficionats i, lògicament, amb els seus jugadors i el seu staff.

El documental ‘A Beautiful Obsession’ (Una bella obsessió), de Prime Video, revela els secrets del dia a dia dels dos últims anys de Pep Guardiola al capdavant de l’equip anglès i mostra una faceta especialment íntima del tècnic català. Les càmeres capten algunes de les converses més tenses i emotives de la seva etapa a Anglaterra.

La producció, dividida en quatre episodis, reflecteix que Guardiola ja era conscient el 2024 que l’equip necessitava una profunda transformació. Al novembre d’aquell any va renovar el seu contracte després d’haver plantejat fins i tot la possibilitat de marxar. La seva decisió final va ser continuar per acompanyar el club durant un procés de reconstrucció que s’allargaria durant 18 mesos.

«En aquell moment, la veritat és que no estava segur de poder convèncer Guardiola», reconeix Khaldoon Al Mubarak. El president del Manchester City explica així els dubtes que va tenir per aconseguir la continuïtat de l’entrenador, que finalment va decidir quedar-se per no abandonar l’equip en un dels seus moments més delicats.

L’enfrontament amb Kyle Walker i el mètode de les abraçades

Un dels episodis més tensos de la producció es va produir el desembre del 2024, després de la derrota per 2-0 contra el Liverpool a Anfield. El City travessava aleshores una crisi de resultats i la relació entre Guardiola i Kyle Walker començava a deteriorar-se. El lateral, aleshores capità, va entendre que estava sent assenyalat reiteradament pel tècnic i tots dos van començar a discutir.

La conversa va pujar ràpidament de to. Walker va acusar Guardiola d’esmentar constantment el seu nom durant les xerrades de l’equip, mentre que l’entrenador va justificar les seves referències al defensa per la seva condició de capità. «Continues dient el meu nom a cada reunió i en cada maleïda cosa. A cada maleïda reunió surt el meu nom», li diu el jugador anglès. «Potser perquè tu ets el capità», li respon Guardiola.

La cosa no acaba aquí. «No volies que jo fos el capità», li respon Walker. L’escena canvia aleshores de registre. El que havia començat com una discussió futbolística acaba afectant personalment l’entrenador. Guardiola es trenca emocionalment i arriba a posar-se a plorar mentre intenta explicar a Walker i a la resta del vestidor fins a quin punt estava implicat amb el grup.

«És la meva derrota, si soc un problema, m’ho has de dir. No em quedaré aquí pels diners o només per quedar-m’hi, no vull sentir que he de fugir de tu. Si soc un problema, digues-m’ho. Res canviarà l’amor que sento per tu. Ni un segon», diu Guardiola, molt emocionat.

Aquell episodi va acabar sent especialment significatiu. Walker només disputaria tres partits més amb el Manchester City abans de comunicar la seva intenció de buscar una sortida a l’estranger. El gener del 2025 se’n va anar cedit al Milan i posteriorment abandonaria definitivament el club.

Mesos després, el setembre del 2025, Guardiola va buscar una altra fórmula per recuperar la connexió amb els seus futbolistes. El tècnic va començar a insistir especialment en la manera de celebrar els gols i en la necessitat d’exterioritzar les emocions. «Mireu, mireu com ho feu als entrenaments. Ho vau fer a Brighton? Mireu com celebreu. Som en aquest maleït negoci per això. Sentiu la pressió? Hòstia, d’això es tracta. És bo sentir-la; si no, seríem tots a les Maldives», recrimina Guardiola a crits als seus jugadors, als quals retreu no haver celebrat amb prou entusiasme un gol de Haaland.

Abans del derbi contra el Manchester United, la seva petició va ser encara més curiosa: volia que els seus jugadors s’abracessin durant cinc segons. El City va acabar guanyant 3-0.

«La victòria d’avui neix de les abraçades d’abans... Les abraçades no han estat fortes. Jo ho he intentat, però vosaltres no m’heu tornat l’abraçada amb la mateixa intensitat. Les vull més fortes. Fortes i que durin més temps. Vull que sentiu el meu compromís amb vosaltres. Estic molt orgullós de vosaltres; aquest és el començament del que us asseguro que serà una gran temporada», va apuntar Pep.

La dura derrota contra el Leverkusen

El novembre del 2025 va arribar un altre dels moments més durs del documental. El City va perdre 0-2 contra el Bayer Leverkusen a la Champions League després que Guardiola fes fins a deu canvis en l’alineació amb l’objectiu de mantenir tota la plantilla implicada. La derrota va provocar una reacció intensa de l’entrenador al vestidor. Guardiola va qüestionar l’actitud dels seus futbolistes, però també es va carregar a si mateix pels seus intents de trobar solucions.

«Hòstia, nois! Tots heu de sentir aquesta mentalitat de “els demostraré que soc el millor, li demostraré a aquest puto entrenador de merda que soc millor que els altres”. És una competició entre vosaltres, i on ha estat aquesta competició avui? Em sento trist. Em sento decebut amb mi mateix per les coses increïblement estúpides que intento fer perquè us sentiu segurs, protegits i amb confiança. Em sento un puto estúpid», comença.

«He arribat aquí a les vuit del matí. He passat hores i hores intentant trobar la manera d’arribar al vostre cor. Al vostre cor. I quan no ho aconsegueixo, és frustrant a nivell personal. No em torneu res, nois. Sabeu què passarà? Tindreu un altre entrenador. Com vegi una sola puta cara de tristesa al final de temporada, us mato. Com vegi la vostra puta cara queixant-vos d’alguna cosa quan prenc decisions, us mato, hòstia... Treballeu més dur, treballeu millor, viviu millor», els va dir decebut el de Santpedor als seus jugadors.

«És una vergonya, nois. Hòstia, n’estic realment fins als collons. Quan veig això, em sento esgotat. Buit. Ho vull deixar. Em sento sol. Quan jugueu així, em sento sol. És inacceptable aquesta falta de coratge, de passió, d’amor i de ganes de guanyar. Quan us saludo, em saludeu. Quan us abraço, m’abraceu. Jo visc la meva vida, el meu divorci... i la meva família és lluny per tots vosaltres. I què rebo a canvi? La puta actuació que heu fet, tots vosaltres. És una vergonya, nois. Hòstia, n’estic realment fins als collons. Quan veig això, em sento esgotat. Buit. Ho vull deixar. Em sento sol. Quan jugueu així, em sento sol. Demà no em veureu. Que passeu dos dies fantàstics. Jo sortiré davant dels mitjans per defensar-vos», va finalitzar.

Guardiola: «Us vull confessar una cosa, estic divorciat»

En aquella mateixa xerrada, Guardiola va comunicar als seus jugadors la seva separació matrimonial de Cristina Serra. L’entrenador va utilitzar la seva situació personal per explicar què significava per a ell la passió i com la traslladava al futbol. «Nois, us vull confessar una cosa... Estic divorciat de la dona més bonica del planeta. És la meva dona... la meva exdona», els diu.

«L’estimo increïblement. Però vam perdre la passió. Per moltes raons, vam perdre la passió. L’estimo profundament. Ella m’estima, sí, però vam perdre la passió. I així és com es juga al futbol: jugues per alguna cosa que portes a dins, però on és la passió? A la vida, facis el que facis, fes-ho amb passió. No vull bons jugadors, vull jugadors amb passió», es va sincerar.

L’últim discurs

El documental arriba al seu moment més emotiu el maig del 2026, quan Guardiola afronta els seus últims dies com a entrenador del Manchester City. Dos dies abans de l’últim partit de la temporada, el tècnic va reunir els seus jugadors per comunicar-los la seva decisió. Guardiola va preparar un vídeo amb imatges de tota la seva dècada al club.

«Nois, seré breu. Diumenge serà el meu últim partit com a entrenador d’aquest club. La raó és senzilla: per anar a Selhurst Park, a Anfield, per jugar contra equips de League One a la FA Cup, o enfrontar-se al Madrid, Madrid, Madrid, i per bregar amb els meravellosos jugadors que tenim, cal una cosa que jo tenia: energia. Però, en el fons, sé que ja no la tinc», comença.

«Marxo sentint una gratitud i una felicitat immenses cap a tots vosaltres. D’aquí a uns minuts, l’afició sabrà que me’n vaig i, abans que això passi, us mereixeu ser els primers a escoltar una cosa que crec que val més que les meves paraules. Necessito les vostres abraçades i petons. No ho oblideu», va dir Pep en un emotiu discurs.

Així va ser l’últim Guardiola del Manchester City, una barreja única d’obsessió, exigència, desgast i afecte. Tot això ja és passat a l’Etihad.