Gaston Marotta visita cases que es venen per 1 euro: «Pots comprar cases per aquest preu a menys de dues hores de Roma»

En alguns pobles d’Itàlia es poden comprar habitatges per un preu molt baix. Es tracta d’un projecte que busca combatre el despoblament i retornar la vida a zones rurals italianes.

Els habitants d’aquests municipis els han anat abandonant a poc a poc, els carrers han anat quedant buits i les cases, abandonades. Com a conseqüència, alguns pobles han començat a desaparèixer. No es tracta d’un únic poble ni d’un cas aïllat, i per això ha sorgit una mesura tan desesperada com cridanera que tracta de salvar-los: vendre cases per preus molt, molt baixos; fins i tot per 1 euro.

No és un poble completament aïllat

Gaston Marotta ha decidit visitar alguns pobles per comprovar de primera mà si els efectes del despoblament són tan evidents i, així, donar-los visibilitat a través d’un vídeo que ha publicat al seu canal de YouTube. Al llarg de la gravació ha explicat com són aquests habitatges i en quines condicions es troben per analitzar si realment val la pena comprar-ne un.

Tanmateix, la majoria dels municipis que visita no coincideixen amb la idea d’un poble petit tradicional, on no hi ha res a fer ni a visitar. «No és en absolut un poble abandonat», expliquen sobre el primer que visiten, Maenza, a la província de Latina, amb aproximadament 3.000 habitants. «Té molta vida, molt moviment. També hi arriba el transport públic, té un supermercat, una farmàcia i un parell de bars», afegeix.

Per tant, no es tracta d’un lloc completament aïllat, ben al contrari: té serveis bàsics, està ben comunicat, és a prop de ciutats grans i compta amb bones carreteres. Això sí, els habitatges que estan a la venda es troben a la part alta, una mica més allunyada del centre.

«Per aquest preu, on trobes una cosa així?»

Des del primer moment que Marotta s’endinsa al poble, troba cases a la venda. La primera costa 49.000 euros i té dos pisos, gairebé 150 metres quadrats i es troba en bones condicions. No és un preu tan baix com el que buscava, però igualment se’n sorprèn: «Per aquest preu, on trobes una cosa així?».

En la cerca d’altres habitatges, els preus dels cartells de venda oscil·len entre els 10.000 i els 30.000 euros. Aquesta franja inclou tant cases destruïdes que necessiten una gran inversió per reformar-les com d’altres en perfectes condicions per entrar-hi a viure.

De fet, unes veïnes li ensenyen l’interior d’una casa a la venda per 12.000 euros al poble de Patrica, a la província de Frosinone: «Me l’esperava moltíssim pitjor. És cert que necessita una reforma, però dels banys, posar-hi una cuina i el terra; la resta, l’estructura està bé», valora després de la visita.

«Em sembla increïble que venguin cases per aquest preu en aquest poble d’Itàlia. No estem parlant d’un lloc al mig del no-res: a menys de dues hores de Roma hi ha pobles on pots comprar cases per 1 euro», recorda finalment Marotta.

Cases a la venda per 1 euro?

Pel que fa a les cases que es venen per un euro, el que realment passa és que es tracta d’un preu simbòlic amb unes condicions molt concretes. Aquest cost permet a l’ajuntament del municipi assegurar-se que hi hagi una persona a càrrec de l’immoble, «que es faci responsable del canvi de propietat, de nom i de la notaria. Aquestes despeses poden arribar als 4.000 o 5.000 euros», explica al vídeo.

En aquest sentit, són cases destruïdes, de manera que les condicions de compra «t’obliguen a construir-les, edificar-les, reformar-les... perquè tinguin una certa seguretat». «Estem parlant de cases que requereixen terra, sostre, parets, una reforma integral. No estem parlant de 10.000 o 15.000 euros, potser són 100.000 o 150.000 euros», aclareix.

Més condicions implícites

Tanmateix, això no és l’únic que porta implícit el preu: «Des que les compres et donen un termini d’un any perquè executis aquesta reforma i, si no ho fas, t’obliguen a pagar una multa d’entre 5.000 i 10.000 euros». Però tampoc no s’acaba aquí: aquestes cases estan situades a la part alta del poble, «una zona inaccessible amb vehicle, has de pujar-hi obligatòriament a peu».

Finalment, per si no n’hi hagués prou, «moltes vegades t’obliguen a viure-hi, a no marxar d’aquell lloc durant potser cinc o deu anys», conclou Marotta.

Després de tota la visita, la valoració final que fa és que no val la pena pagar un euro per una casa. En canvi, considera que les que costen entre 15.000 i 20.000 euros són una opció millor: «El millor és una casa lliure de totes aquestes condicions i decidir tu què vols fer-hi: viure-hi, llogar-la o destinar-la a allotjament. És una opció que està bé, indubtablement, pels preus, el lloc i tot plegat».