Tània Verge i Mestre (Reus, 1978) és catedràtica al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on ha dirigit la Unitat d'Igualtat entre 2014 i 2021 i coordinat el Mínor en Estudis de Gènere. La seva àrea de recerca principal és el gènere i la política, amb atenció especial a com el gènere travessa els partits polítics i els parlaments i a la resistència a l’adopció i a la implementació de les polítiques d’igualtat. Ha fet recerca, docència, servei acadèmic, activitats de transferència del coneixement i consultoria per a institucions i organitzacions nacionals i internacionals com el Consell d’Europa, l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere, el Parlament de Catalunya i el Síndic de Greuges.
També és activista en diferents espais feministes, com Ca la Dona, Dones per la República, Fxi ( Feministes per la independència ) i la iniciativa #OnSónLesDones.El 2005 va presentar la seva tesi doctoral a la Universitat Complutense de Madrid, titulada 'Partidos y representación política: las dimensiones del cambio en los partidos políticos espanyoles, 1977-2004', centrada en PSOE, PP i IU, i que va acabar publicada en format llibre. El 2009 va publicar el llibre 'Dones a les institucions polítiques catalanes: el llarg camí cap a la igualtat (1977-2008)'. Ha dirigit dues tesis més, ha coordinat diverses obres i ha participat en altres obres col·lectives.És autora de nombrosos articles, entre els quals 'Political party gender action plans: Pushing gender change forward beyond quotas' (2020) o 'Gender, power and privilege in the parliamentary workplace' (2020), 'La Unió Europea: a l'avantguarda de les polítiques d'igualtat', 'Diàleg: Feminisme a l'avantguarda d'Europa' o 'Imaginant una república feminista'. Ha escrit l'epíleg del llibre 'Dones i poder' (Idees, 2020), de la diputada d'ERC Jenn Díaz, que també havia sonat com a possible consellera de Feminismes.Amb tot aquest currículum acadèmic i laboral, ningú dubta en qualificar Verge com una de les referents en feminisme i igualtat que hi ha a Catalunya. Ara, però, haurà de deixar d'assessorar sobre la matèria a ser la punta de llança de la igualtat en el primer Govern que aposta per donar al feminisme categoria de conselleria.Vincle amb la política institucional El setembre del 2017 va ser una de les cinc persones designades per formar part de la Sindicatura Electoral del referèndum de l'1-O. L'advertència del Tribunal Constitucional de multar-los amb 20.000 euros diaris si no deixaven el càrrec, els va fer desistir. Tot i així, la fiscalia els va portar a judici per desobediència i usurpació de funcions, i els demanava dos anys i nou mesos de presó, multa i inhabilitació. El jutjat penal els va absoldre, però la fiscalia va anunciar fa unes setmanes que presentaria un recurs.
