Proyecto cAncer Zero: claus per a un futur sense morts per càncer

Contingut ofert per:

---

Avançar cap a un futur en què el càncer deixi de ser una causa de mort és un dels grans reptes compartits per tota la comunitat científica i sanitària. A Espanya, aquesta malaltia —que en veritat no és una de sola, sinó un conjunt heterogeni de patologies que requereixen abordatges diferenciats— segueix tenint un impacte creixent: el 2026 es diagnosticaran més de 300.000 nous casos, i les previsions apunten que aquesta xifra podria superar els 350.000 el 2050¹, segons publica la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).

En aquest context, i amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer, AstraZeneca reforça aquest compromís amb Proyecto cAncer Zero, una iniciativa que reuneix professionals sanitaris, societats científiques i representants de pacients per avaluar a través de diferents assajos els avenços aconseguits en la lluita contra el càncer i reflexionar sobre els principals desafiaments pendents a Espanya.

Prevenció i detecció precoç

Per al Dr. Javier de Castro, president de la SEOM i col·laborador de Proyecto cAncer Zero en l'edició d'aquest any, “el veritable avenç no consisteix únicament a desenvolupar nous tractaments, sinó a aconseguir que cada vegada més persones puguin curar-se o conviure amb el càncer sense que sigui la causa final de la seva mort”. Per això, subratlla, és imprescindible assumir que parlem de malalties molt diferents, que requereixen estratègies personalitzades al llarg de tot el procés assistencial.

En el camí per assolir la cronificació del càncer, la prevenció i el diagnòstic precoç segueixen sent pilars essencials. L'evidència científica indica que entre un 30 % i un 50 % dels casos es podrien prevenir actuant sobre factors de risc modificables com el consum de tabac i alcohol, l'obesitat, el sedentarisme o determinades exposicions ambientals, entre d'altres².

A més, detectar la malaltia en fases inicials millora de manera decisiva el pronòstic i la supervivència. S'estima que la investigació, juntament amb les estratègies de prevenció i els programes de cribratge, han evitat vuit de cada deu morts per càncer entre el 1975 i el 2020³. En concret, els programes de screening poblacional han demostrat la seva eficàcia en tumors com el de mama, colorectal o cèrvix⁴ i “el repte ara és optimitzar aquestes proves, ampliar-les quan hi hagi evidència suficient i garantir un accés equitatiu a tot el territori”, assenyala De Castro.

Diagnòstic de precisió

El diagnòstic de precisió és un altre dels eixos estratègics per avançar cap a l'aspiració d'eliminar morts per càncer. El desenvolupament de noves tecnologies diagnòstiques, com la biòpsia líquida, juntament amb la identificació de biomarcadors cada vegada més específics, està permetent detectar la malaltia en fases més primerenques i seleccionar els tractaments més adequats per a cada pacient².

En aquest àmbit, la patologia digital i computacional protagonitza una transformació profunda. La Dra. Dolores Lozano, presidenta de la Societat Espanyola d'Anatomia Patològica (SEAP), destaca que la digitalització de les mostres i l'ús d'eines d'intel·ligència artificial no només permeten extreure informació més detallada i agiliten els temps diagnòstics, sinó que milloren la reproductibilitat dels resultats i faciliten l'accés a la segona opinió experta, reduint desigualtats entre territoris⁶.

“La transició des de l'analògic vidre del portaobjectes al píxel de la imatge digital suposa un canvi no només tecnològic, sinó de paradigma”, explica Lozano, que subratlla a més que “la patologia computacional, sobretot en el seu vessant de descobriment de biomarcadors tumorals basats en IA, és una oportunitat per a la medicina de precisió, i és fonamental si aspirem a una oncologia moderna, eficient i equitativa. Tot això, dins d'un marc regulador clar, que garanteixi l'equitat, i sempre al servei del pacient”.

Càncer metastàtic: visibilitat, innovació i equitat

Tot i aquests avenços, que han millorat la supervivència en alguns tumors avançats⁷, les persones amb càncer metastàtic segueixen enfrontant-se a importants desafiaments. Així ho assenyala Pilar Fernández Pascual, presidenta de l'Aliança davant la Metàstasi: Innovació i Suport (ALMIA), que denuncia la falta de visibilitat i les dificultats d'accés d'aquests pacients a la innovació i a una atenció integral que contempli la complexitat de la situació clínica i emocional. “Durant anys, les persones amb càncer metastàtic ens hem sentit invisibles, tant en el sistema sanitari com en la societat”, afirma.

Un dels reptes principals és reduir el temps d'espera per accedir a medicaments innovadors. A Espanya, els pacients oncològics esperen una mitjana de 613 dies des de l'aprovació europea d'un fàrmac fins a la disponibilitat, davant dels 110 dies a Alemanya, una diferència que pot resultar crítica en malalties avançades⁸. “Per nosaltres, el temps és un factor crític i una qüestió de justícia i d'humanitat”, subratlla Fernández Pascual.

Visió integral i compartida

Aquest reclam, que es recull en el marc del Proyecto cAncer Zero, connecta amb la necessitat d'abordar el càncer des d'una visió integral, que contempli tant la investigació i la innovació com la seva aplicació real i equitativa a la pràctica clínica.

En paraules de Laura Colón, presidenta de la companyia farmacèutica a Espanya, “malgrat aquesta època daurada i de la gran esperança que ofereix el futur de la ciència, en aquests moments hi ha persones que viuen amb càncer i que només poden veure la seva vida incrementada en uns mesos. Amb els avenços científics que obren el camí a una nova esperança, hem de garantir que la innovació s’integri en totes les fases: des del desenvolupament primerenc d’una molècula en investigació bàsica fins al tractament que rep un pacient”.

Només així serà possible superar els reptes clínics, organitzatius, legislatius i socials actuals i transformar els avenços científics en beneficis reals per a les persones i “des d'AstraZeneca oferim la mà per col·laborar amb els pacients i les seves famílies, els professionals i l'Administració fins a aconseguir-ho”, conclou Colón.