Resulta contradictori que el càncer de fetge sigui la tercera causa principal de mort per càncer i el sisè càncer més diagnosticat i, alhora, sigui el càncer número u en invisibilització. ¿Per què?
Resulta contradictori que el càncer de fetge sigui la tercera causa principal de mort per càncer i el sisè càncer més diagnosticat i, alhora, sigui el càncer número u en invisibilització. ¿Per què?
Contenido ofrecido por:
Prejudicis com el d’associar-lo sempre –erròniament– amb el consum d’alcohol o altres drogues embolcallen de silenci aquesta malaltia que anualment afecta 7.000 espanyols i de la qual hi ha hagut poques millores de supervivència en les últimes dècades. Tan fort és el seu estigma social que és l’únic tipus de càncer sense una associació de pacients.
Relatava l’escriptor Carlos Ruiz Zafón al seu llibre L’ombra del vent que «si ningú et recorda, no existeixes». I, en aquest cas del càncer de fetge, el Doctor Bruno Sangro-director de la Unitat d’Hepatologia de la Clínica Universitat de Navarra– posa el dard al centre de la diana a l’assegurar que «les malalties més estigmatitzades són aquelles sobre les quals s’investiga menys», així que «trencar l’estigma és fomentar la investigació». I, potser, el primer pas per a la cura és precisament això: que el càncer de fetge no sigui tabú. Per això, accions com la que promou actualment la companyia biofarmacèutica d’AstraZeneca amb Parlem sense filtre va directa a l’arrel d’aquest problema.
Moment de la ponència "Parlem sense filtres".
Hi ha dos tipus de càncer de fetge: l’hepatocarcinoma i el de vies biliars. L’hepatocarcinoma és la forma més comuna –prop d’un 90%– i gairebé tots els afectats tenen cirrosi. Els prejudicis assenyalen que qui pateix cirrosi és per un abús de l’alcohol o una altra droga... La ciència, no obstant, indica que hi ha altres motius com el sobrepès, diabetis tipus 2, tensió arterial alta o alteració dels nivells de colesterol i triglicèrids. L’altre tipus, el de vies biliars, afecta els conductes que transporten la bilis des del fetge fins a l’intestí prim i és estrany perquè suposa menys de l’1% dels tumors malignes.
Sense ciència ni investigació no hi ha avenç en la cura de qualsevol malaltia i en l’últim cas del càncer de vies biliars, el doctor Andrés Muñoz, oncòleg metge de la unitat de Digestiu de l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid, comenta que «la situació és tràgica perquè tenim avenços que han demostrat el seu benefici en pacients, però no tenim un bon accés a aquesta innovació terapèutica a Espanya. Per desgràcia, el pronòstic continua sent molt advers per a aquesta malaltia amb una taxa de supervivència del 15%-20% als 5 anys. Tenim eines per elevar la supervivència i no les podem utilitzar».
Participants en la ponència "Parlem sense filtre".
És frustrant aquest context en què se sap que hi ha vies per millorar el tractament d’un càncer de fetge, però al nostre país no les tenim a l’abast per aquesta aparent absència de necessitat que dibuixa la invisibilitat. Per a Eva Bech, presidenta de la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics, «les malalties hepàtiques, com el càncer de fetge, sempre han estat invisibilitzades perquè estan relacionades amb el consum d’alcohol i amb les pràctiques no saludables. És més, molts pacients l’oculten fins i tot a la seva família per aquesta raó. Per això és tan important treure’l a la llum i normalitzar-lo. La visibilització no només és beneficiosa per al pacient, sinó també per a la investigació. Perquè sense investigació, no hi ha tractament i, sense tractament, el pacient no té sortida».
Per aquest motiu la campanya Parlem sense filtre d’AstraZeneca resulta un primer pas clau i un pilar d’esperança per afrontar el repte d’acabar amb estigmes i prejudicis sobre la malaltia i afavorir una conversa sincera sobre la situació de cada pacient. Aquesta campanya compta amb un espai dins de la web d’astrazenecapacientes.es amb informació sobre les patologies, a més a més de quatre vídeos amb entrevistes a professionals i pacients que donen la seva visió sobre la situació d’aquesta malaltia.
«El càncer de fetge és un més. No té cap privilegi, però no ha de pagar cap penalitat, així que ha de ser tractat com els altres. És important esborrar els estigmes i parlar-ne sense filtres», assenyala el doctor Bruno Sangro, que afegeix que el diagnòstic «se sol produir en una fase avançada perquè el fetge no fa mal, treballa en silenci i, per això, és important anticipar-se. Si esperem que el càncer doni símptomes o complicacions sol ser massa tard, així que necessitem programes de diagnòstic precoç per anticipar-nos i poder identificar el tumor en una fase inicial en la població de risc». I l’esmentada població de risc n’ha d’estar informada i «parlar sense filtre» quan senti símptomes com el cansament excessiu, molèstia abdominal, pell groguenca, restrenyiment o diarrea, i falta de gana.
«Des d’AstraZeneca estem compromesos amb millorar la qualitat de vida dels pacients de càncer de fetge. És el moment de crear un nou horitzó en el tractament i abordatge d’aquesta patologia, i per a això estem portant a terme diferents estudis i buscant aquestes noves opcions terapèutiques a fi d’aconseguir eliminar-lo algun dia com a causa de mort», remarca Marta Moreno, directora d’Afers Corporatius i Accés al Mercat d’AstraZeneca Espanya. «Amb Parlem sense filtre hem volgut donar veu a pacients i professionals sanitaris per exposar el silenci i desconeixement que envolta el càncer de fetge».