D'esquerra a dreta; Ties van der Hoeven, David Andrés, Alicia Asín, Kongjian Yu, Kunlé Adeyemi, Mónica Carrillo, Paula Ulargui, Sebastião Salgado, Natalie Robyn, Rodrigo García González, Daniel König, José Miguel Aparicio i Paul Polman.

Contingut ofert per:

Viatge al demà en 10 capítols

Sostenibilitat per a tot i per a tothom. Aquest ha estat el fil conductor de la segona edició de l'Audi Summit for Progress, un simposi que ha reunit 10 personalitats de ment privilegiada, autèntics visionaris en els seus respectius sectors, i que ofereix una perspectiva completa, nítida i panoràmica, de com hauria d'evolucionar la humanitat per tenir un futur millor del que es preveu avui.

Conduït per la periodista televisiva Mónica Carrillo i celebrat al madrileny Palacio de Cibeles, l'esdeveniment va congregar 300 assistents, que van poder compartir la visió de futur que contemplen els prestigiosos ponents davant de múltiples temàtiques: economia, mobilitat, ecologia, gestió de recursos, població, urbanisme, tecnologia, esport.

El prototip del Fórmula 1 d'Audi que participarà en el Campionat 2026, va ser present en l'esdeveniment.

José Miguel Aparicio, director general d’Audi España, va ser l’encarregat d’obrir i tancar la jornada. “Estem compromesos amb l’agenda 2020-2030 de l’ONU i amb els objectius de desenvolupament sostenible. Les empreses poden aportar molt al canvi que cal per garantir el benestar de la població mundial i el planeta. A Audi volem donar forma a la mobilitat del demà, que serà autònoma i sense emissions. Llançarem 20 models elèctrics d'aquí al 2025, alhora que seguirem millorant l'eficiència de les plantes, reduint el consum de recursos vitals, com l'aigua, i augmentant l'ús d'energies renovables”. I després d'aquesta presentació va donar pas al primer ponent.

Paul Polman,
Líder empresarial, ex-CEO i escriptor

“Les empreses poden i han de contribuir al benefici social”

El primer ponent de la jornada. Paul Polman va ser conseller delegat (CEO) d'Unilever durant 10 anys, un gegant global especialitzat en béns de consum i els productes del qual són utilitzats diàriament per 2.500 milions de persones al món. Recentment ha plasmat la seva vasta experiència en el llibre Net Positive, que lliga els negocis amb la sostenibilitat i el benefici social i s'ha convertit en un èxit de vendes.

“La paraula sostenibilitat no m'agrada, perquè vol dir sostenir, mantenir i, parlant del planeta, no serà suficient. Som ionquis del carbó, i ja no ens ho podem permetre més. Per limitar l'increment de temperatura a 1,5 graus el 2050, hauríem de reduir les emissions un 40% per dècada”, va argumentar durant la seva exposició.

Però Polman també va parlar de geopolítica i interessos comercials, i va assenyalar que, segons la seva opinió, “el futur de la humanitat passa per la col·laboració, no per la competència que impera actualment, perquè amb aquesta última no assolirem els objectius marcats. Les empreses poden i han de compatibilitzar la seva rendibilitat amb el bé comú”, va continuar assenyalant.

De tornada al desafiament ambiental, però sense abandonar el sector productiu, el guru empresarial va asseverar que “no es tracta de salvar el planeta, sinó de deixar de maltractar-lo. Avui dia, només reciclem el 8% del plàstic mundial [que es fabrica amb petroli]. La metodologia històrica consistent a agafar recursos, produir amb ells i oblidar-se dels residus ja no funciona”.

Per concloure, i mantenint la seva visió que enllaçar negoci, respecte ambiental i benestar social és possible, va deixar una altra frase per recordar: “Si el món no fa res, li costarà 178 trilions de dòlars en pèrdues [per danys als països, a la seva economia i població, derivats de la qualitat de l'aire i els desastres naturals lligats al canvi climàtic], però si ho fa guanyarà 43 trilions de benefici”.

Alicia Asín,
Experta en IA, enginyera informàtica i cofundadora de Libelium

“Les dades milloren la vida dels ciutadans”

Aquesta saragossana és una autèntica guru de la tecnologia i valora la IA com una oportunitat per evolucionar, no com una amenaça. “La meitat de la població encara mostra recels davant la IA, però ja s'ha integrat amb normalitat a les empreses, en la medicina i fins i tot a les ciutats, i pot aportar grans avantatges”, va sostenir Asín.

El 2050 el 70% de la població mundial es concentrarà en nuclis urbans, cosa que agreujarà la problemàtica de la qualitat de l'aire que ja pateixen moltes capitals. “El 75% de les emissions es generen a les ciutats, sobretot pels edificis i el transport, per la qual cosa haurien de ser el primer punt de treball”, va afegir.

I per a ella ja ho són, com demostra el projecte per a la ciutat de Cartagena on es va involucrar. “Amb sensors per mesurar la qualitat de l'aire i programes d'IA vam poder veure com es desplaçaven els agents nocius [partícules, òxids de nitrogen i CO2, entre d'altres], cosa que ens va permetre definir millor la Zona de Baixes Emissions (ZBE ) de la ciutat”, va prosseguir.

El resultat: la ZBE de Cartagena és una de les més efectives i també menys restrictives de tot Espanya pel que fa a la mobilitat dels residents i visitants. “La datocràcia [les polítiques i regulacions basades en dades] millora la vida dels ciutadans”.

Natalie Robyn,
Directora executiva de la Fédération Internationale de l’Automobile

“Els combustibles també poden ser sostenibles”

És la primera dona que ocupa un càrrec d'alta direcció a la FIA, la Federació Internacional de l'Automòbil, un organisme tradicionalment regit per homes. Té arrels espanyoles i més de 15 anys d'experiència tant en el sector de l'automòbil com en el financer.

A la FIA actualment lidera un projecte que persegueix adequar la Federació als temps moderns. I, en la seva exposició, no va trigar a oferir titulars cridaners: “El 2030 totes les competicions [regulades per la FIA] seran neutres en carboni”.

L'electricitat és la solució més prometedora per depurar la mobilitat, però en les carreres de gran rendiment, com la Fórmula 1, no acaba de resultar adequada, pel seu pes més gran i reduïda autonomia. "A banda de l'electricitat, els combustibles biològics i/o sintètics també poden neutralitzar les emissions i ser sostenibles", va assenyalar en la presentació.

Audi ja ha comunicat que entrarà a la Fórmula 1 el 2026, moment en què la mecànica serà un 50% elèctrica i un 50% tèrmica, i els combustibles esmentats s’ocuparan d’eliminar l’impacte ambiental procedent de la combustió. Però també va obrir els ulls a molts, assegurant que “la majoria d'emissions no venen dels monoplaces sinó de la logística de transport del campionat [els equips que cal desplaçar de circuit en circuit]”.

Kunlé Adeyemi,
Arquitecte, dissenyador i investigador

“Necessitarem ciutats flotants en el futur”

La pujada del nivell del mar posarà en perill multitud de ciutats costaneres a tot el món. Però afectarà especialment les de països i regions en vies de desenvolupament, com moltes urbs africanes i del sud-est asiàtic. L'arquitecte Kunlé Adeyami és una de les personalitats de referència que estan investigant per trobar la resposta a la problemàtica.

“Una gran part de la població mundial s'haurà de mudar o aprendre a viure sobre l'aigua i coexistir amb el nou entorn. Amb el projecte Watercities, estem dissenyant noves solucions habitacionals perquè les persones no hagin d'abandonar casa seva. Necessitarem ciutats flotants en el futur proper”. Així va resumir Adeyami la meta final de la feina.

“Makko és una ciutat de Laos que ens serveix d'inspiració perquè ja resideixen en un nucli urbà inundat. I, juntament amb l'experiència acumulada amb diverses edificacions pilot projectades a diferents indrets del planeta, hem pogut idear estructures de suport compatibles amb l'aigua”, va abundar l'arquitecte africà.

Les estructures s'assemblen a palafits, encara que, més important que el seu aspecte, és la facilitat de construcció i de baix cost aconseguits. “Es poden aprofitar materials locals i assequibles, com el bambú i la fusta, i per al seu assemblatge gairebé no es requereixen elements metàl·lics o eines”, va acabar explicant el nostre protagonista.

Rodrigo García González,
Ideador i cofundador de Notpla

Envasos fabricats amb algues en comptes de plàstic

Innovació Made in Spain. Rodrigo García és un emprenedor nacional que ha aconseguit crear envasos sense plàstic elaborats a partir d'algues. “L'alga és l'organisme amb el creixement més ràpid del planeta, i el podem cultivar i obtenir grans quantitats de matèria primera”, va començar assenyalant aquest enginyós empresari.

“Avui treballem per exemple amb Just Eat, proporcionant-los caixes sostenibles i també petits recipients per a l'oli i el quetxup. I el 2022 ja vam aconseguir reemplaçar dos milions d'envasos”, va continuar comentant García. La clau està en les membranes flexibles que han aconseguit produir a partir de les algues.

La seva innovació és vital, perquè els mars i oceans i la biodiversitat ja acusen severament la contaminació per plàstic. De fet, la quantitat que acaba a les aigües del planeta és tan enorme que, com a referència, equivaldria a abocar, cada minut, el contingut d'un camió ple de plàstic.

Aquestes membranes són biodegradables i poden acollir a més altres ingredients. Imagineu-vos una bossa de pasta que ja contingui els condiments i pugui tirar-se directament a l'aigua bullint. Però hi ha més coses. "Actualment estem ultimant el disseny d'elements sòlids, com coberts, encara que de moment hem de continuar investigant perquè els primers prototips resulten massa flexibles", va acabar assenyalant aquest inventor espanyol.

Daniel König,
Director de l'acció Ús de l'Aigua a Audi AG

“Cada quilo de tomàquets implica gastar més de 200 litres d'aigua”

Aquest enginyer ambiental treballa a Audi AG i és responsable del projecte Ús de l´Aigua, una iniciativa que persegueix reduir el consum d´aquest element imprescindible per a la vida a les fàbriques d’automòbils de la marca. "El nostre objectiu és que el 2035 retallem a la meitat la quantitat d´aigua que utilitzem", va apuntar.

A continuació, i per situar l'audiència, König va oferir diversos exemples de la despesa d'aigua que implica produir diferents productes de consum habitual: “Una simple tassa de cafè comporta una despesa de 132 litres; cada quilo de tomàquets suposa 214 litres, el de cotó [tèxtil] de 2.500 i el de carn [de bestiar boví] de 15.400”.

Va ressenyar a més les xifres aparellades a la fabricació dels models Audi, que pugen a una “mitjana de 3.000 litres per unitat produïda” i a uns impactants “150.000 en tenir en compte tots els anys de vida útil”, perquè el combustible, els pneumàtics i molts altres elements de desgast que exigeixen reposició, també van consumir aigua a l'origen.

Però la ultraeficiència de les plantes més modernes, que s'abasteixen amb energies renovables, que ja integren estanys de recollida d'aigua de pluja i es complementen amb projectes paral·lels de reforestació, ja permet, com va assenyalar Daniel, “produir models sense impacte ambiental, com els elèctrics Q8 e-tron i Q4 e-tronl”, perquè les emissions associades s'han neutralitzat o compensat.

Paula Ulargui,
Dissenyadora de moda sostenible

Roba vegetal que floreix a la primavera

Un altre exemple d’innovació espanyola. Paula Ulargui és una dissenyadora de moda molt especial, perquè ha creat una línia de peces amb vegetació integrada com a decoració. “Estic molt compromesa amb el respecte al medi ambient i volia introduir naturalesa viva al tèxtil com a conscienciació”, va plantejar aquesta professional a l'inici del seu discurs.

Les seves peces combinen, a manera de simbiosi, parts tèxtils i també orgàniques. I, entre altres èxits, ha desfilat a París i ha treballat per a Loewe. Per a la firma de luxe va confeccionar unes sabatilles que, en comptes de l'habitual logo als laterals, lluïen bandes verdes que recordaven la molsa. "Aquest projecte va suposar tot un desafiament, per la verticalitat de les superfícies i la dificultat per fixar els elements vegetals", va comentar la dissenyadora.

I és que, entre altres complexitats, les plantes integrades a la roba necessiten un substrat per mantenir-se vives. Però la Paula va resoldre la incògnita: “Utilitzo el miceli, l'estructura dels fongs, com a base per plantar la flora. I així, els elements vegetals poden créixer i fins i tot florir a la primavera”.

Durant la seva exposició va mostrar altres productes del seu trencador catàleg, com abrics amb capes similars a una petita enfiladissa com a adorn per a les espatlles i les mànigues, i vestits amb dibuixos frontals, a la zona del pit, elaborats així mateix amb flora viva.

Ties van der Hoeven,
Director creatiu i cofundador de The Weather Makers

“Es pot reajustar el clima per reparar el planeta”

Regeneració ecològica. És el concepte que proposa aquest holandès de mitjana edat per revertir el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat que amenacen la salut del planeta. “El 25% del món ja és un desert, però això no sempre va ser així, perquè fa no gaire el Sàhara era verd i tenia llacs”, va detallar Van der Hoeven.

Ties, com ell mateix comenta, va canviar de bàndol. “Vaig treballar com a enginyer hidràulic en la construcció de la ciutat Palm Tree de Dubai. Estava a l'altra banda de la sostenibilitat en aquell moment”. Però es va reconvertir i ara la seva empresa recupera espais amenaçats, com ara les llacunes del Delta del Nil a Egipte.

“Vam treballar sobre una de les llacunes més afectades i vam obtenir resultats prometedors. Vam obrir dos corredors de la llacuna cap a la Mediterrània que s'havien obstruït per acumulació de sediments. I així, vam aconseguir recuperar el cicle normal perdut de l'evaporació de l'aigua i la combinació adequada a l'espai de brisa marina i vent interior”, va continuar explicant.

“El canvi va aturar la deshidratació de la llacuna i va permetre la regeneració de la flora i la fauna. La conclusió és clara: es pot reajustar el clima per reparar el planeta”.

David Andrés,
Deloitte Consulting & Sharge CEO

Un jove que exemplifica el valor del suport corporatiu

Amb només 15 anys, David Andrés va crear la seva primera start-up, Sharge, una empresa basada en l'economia col·laborativa i que interconnecta els propietaris de vehicles elèctrics perquè puguin utilitzar les preses de càrrega privades de la resta de conductors.

David va ser el guanyador de la primera edició de l'Audi Creativity Challenge, iniciativa de la marca per impulsar els projectes més brillants dels més joves. I, com a vencedor, va poder viatjar a Silicon Valley per desenvolupar la seva proposta, Sharge. Allà, a més, va rebre assessorament i orientació professional i va tornar convertit en tot un empresari.

El suport i la formació rebudes van ser claus perquè pogués materialitzar la seva idea i convertir-la en realitat, i llaurar-se un futur brillant. Actualment segueix sent CEO de la seva empresa i treballa també a la consultora Deloitte. I va acudir a aquesta jornada d'exposicions temàtiques amb 23 anys i una gran història per explicar.

Kongjian Yu,
Expert en disseny urbà sostenible i arquitectura del paisatge

Ciutats esponja per evitar inundacions

“Fins ara, la humanitat ha apostat pel que va denominar Arquitectura Gris per intentar controlar l'aigua: preses, reorganització de cabals, dics de contenció. Però no acaba de funcionar. A la Xina i Tailàndia [entre altres països] les inundacions són habituals, sobretot quan arriben les pluges torrencials del monsó”, va començar explicant aquest expert en disseny urbà sostenible.

“La solució a les crescudes no és aixecar murs més alts”, va continuar relatant Kongjian. “Les ciutats esponja poden absorbir els canvis sobtats en el nivell de l'aigua i aportar a més beneficis col·laterals als residents. I així ho hem constatat després de la creació de noves configuracions urbanes en diverses ciutats asiàtiques”.

La idea bàsica és tan simple com brillant. Imagineu-vos un riu urbà, que travessa una ciutat. La proposta de Yu consisteix a eliminar les estructures de contenció i excavar per crear un conjunt de forats als laterals, similars als bancals d'un cultiu en terrassa. Després s'enjardina per convertir-lo en una zona verda i s'hi instal·len passarel·les per permetre el trànsit dels ciutadans.

Quan la pluja creix o es produeix una crescuda per altres circumstàncies, els espais laterals s'inunden, digereixen la pujada i l'entorn urbà continua inalterat. Igual que les passarel·les de vianants que, per la seva alçada, queden sempre per sobre de l'aigua. La ciutat guanya seguretat i els ciutadans un nou parc per gaudir-ne. I tot plegat, amb pressupostos d'obra molt més continguts que els de l'Arquitectura Gris.

Sebastião Salgado,
Fotoperiodista i Fotògraf Documental Internacional

La conscienciació, en primera persona

El reputat fotoperiodista, que ha viatjat a més de 100 països durant la seva trajectòria professional i ha publicat els seus treballs als mitjans editorials més prestigiosos del món, ha estat gairebé sempre lligat a documentar l'home i la societat. Però, en la seva etapa més recent, s'està centrant en el Brasil, la seva pàtria i la desforestació de l'Amazones.

“La conscienciació ambiental creix, però les emissions continuen pujant. Els cotxes elèctrics no contaminen i són una bona solució, però sí l'electricitat que els alimenta”, va esmentar Salgado al començament de la dissertació. I no és un tema menor perquè, segons l'Agència Internacional de l'Energia, la producció d'electricitat en centrals és l'activitat humana que més CO2 allibera a l'atmosfera.

Sebastião resideix a França, però viatja sovint al Brasil per completar la reforestació de la finca on va néixer, i que el 2001 s'havia convertit gairebé en un erm. "La terra estava morta, el terreny erosionat per les riuades i, la vegetació que recordava de petit, pràcticament desapareguda", va relatar sensiblement afectat davant l'audiència.

Tot i això, i amb la seva dona, es van decidir a plantar 3 milions d'arbres, comprant fins i tot una finca confrontant per traspassar les fronteres de la propietat i convertir-lo en un projecte ambiental. I el 2022, després de 21 anys, el terreny torna a ser fèrtil i la finca ha recuperat completament la densa vegetació selvàtica que caracteritza l'Amazònia brasilera.

Gràcies a l'èxit del projecte, l'asseguradora suïssa Zurich li ha donat 10 milions d'euros perquè creï una zona verda protegida, adquirint més terrenys limítrofs i plantant 6 milions d'arbres més.

Top